A propòsit de la controvèrsia sobre els mecanismes d’acció de les píndoles postcoitals

Rudolf Ehmann

Abstract/Resum

Per la negació de dos hospitals catòlics de Colònia a atendre una dona violada el desembre de 2012 es va desencadenar una controvèrsia sobre el despatx de la píndola de l’endemà (PDD). Al final, el cardenal Meisner va decidir dispensar la PDD en casos de violació després de consultar a algunes associacions professionals de ginecòlegs que el van informar de la disponibilitat d’una PDD exclusivament inhibidora de l’ovulació. Es tracta de la PDD ellaOne^, comercialitzada des de 2009, la substància activa de la qual és l’acetat d’ulipristal (AUP) i que ha de reemplaçar l’anterior PDD basada en levonorgestrel (LNG).

Les investigacions realitzades en el marc d’aquest estudi van revelar sense cap dubte que l’AUP no sol inhibeix l’ovulació, sinó que també té un efecte inhibidor de la nidació. Com a modulador selectiu dels receptors de progesterona, invalida l’efecte d’aquesta hormona als òrgans genitals interns de la dona, modificant la funció tubular i l’endometri de tal manera que una nidació de l’embrió és impossible. A més de les proves documentades, descobrim afirmacions contradictòries dels qui afirmen que l’AUP únicament inhibeix l’ovulació, contradiccions que al seu torn confirmen l’efecte inhibidor de la nidació. Així mateix, existeixen declaracions inequívoques de les empreses Watson i HRA, distribuïdores de ellaOne^®, respecte al seu efecte inhibidor de la nidació.

Per tant, l’Institut de Regulació Natural de la Fertilitat INER (Institut für Natürliche Empfängnisregelung) ha de contestar negativament a la qüestió d’un termini de temps en què l’AUP es pot dispensar sense el risc d’una inhibició de la nidació, ja que l’esmentat termini és merament teòric, però a la pràctica no és viable, perquè no es pot descartar del tot l’efecte inhibidor de la nidació d’acord amb els criteris de la regulació natural de la concepció.

1. Raons per a l’aprovació de la píndola de l’endemà (PDD) en casos de violació

1.1. Motius de l’aprovació de la píndola de l’endemà

El desembre de 2012 dos clíniques catòliques de Colònia es van negar a practicar la prova de genètica forense a una dona violada. Ja havia rebut la píndola de l’endemà de la metgessa remitent.

La negació es va atribuir a l’oposició de l’Església Catòlica a la píndola de l’endemà. Però en realitat cap de les dues clíniques no estava autoritzada a practicar la prova de genètica forense, només cinc clíniques públiques a Colònia tenien aquesta autorització. Aquest va ser el motiu pròpiament dit de no atendre la dona.

Per què es va aprovar després la píndola de l’endemà?

A continuació, el cardenal Meisner es va veure sotmès a una enorme pressió política i mediàtica: la ministra de sanitat de Renània-Nord de Westfàlia fins i tot va amenaçar de revocar l’autorització d’hospitals catòlics. Els mitjans de comunicació van criticar l’Església Catòlica com a institució retrògrada, que ni tan sols no reconeix estàndards científics.

1.2. Assessorament del cardenal Meisner

L’Associació Federal de Ginecòlegs BVF (Bundesverband der Frauenärzte) i la Societat Alemanya d’Endocrinologia Ginecològica i Medicina Reproductiva DGGEF (Deutsche Gesellschaft für Gynäkologische Endokrinologie und Fortpflanzungsmedizin) afirmen que la píndola de l’endemà és anticonceptiu i no és abortiu perquè sol inhibeix l’ovulació, i no la nidació, basant-se en un estudi realitzat per Kristina Gemzell [et al.], que presideix des de fa quatre anys la Federació Internacional de Professionals de l’Avortament i la Contracepció FIAPAC (Fédération Internationale des Associés Professionnels de l’Avortement et de la Contraception).

1.3. Missatge del cardenal Meisner de 31 de gener de 2013:

»Si, després d’una violació, s’utilitza un fàrmac el mecanisme d’acció del qual és impedir la concepció amb la intenció d’inhibir la fecundació, és segons la meva opinió justificable. Si, en canvi, s’utilitza un fàrmac el mecanisme d’acció del qual és impedir la nidació amb la intenció d’inhibir la nidació de l’òvul ja fecundat, no és acceptable perquè es destrueix activament la base de vida de l’òvul fecundat, que mereix la protecció de la dignitat humana. «[1]

Explicació del Servei de Premsa de l’Arquebisbat de Colònia:

»La declaració de l’arquebisbe de Colònia té en compte els nous coneixements sobre la píndola de l’endemà. No es refereix a la píndola abortiva mifepristona (RU 486, >Mifegyne<), que continua sent inacceptable segons la doctrina catòlica.

Fins ara s’ha partit del supòsit que l’efecte inhibidor de la nidació constitueix el principi d’acció de la píndola de l’endemà. … Segons sembla, això ja no correspon amb l’estat actual de la ciència. Tanmateix, l’Església sempre ha de considerar els coneixements científics. «[2]

2. Resum de dades referents a la píndola de l’endemà

2.1. Fàrmacs actualment disponibles i substàncies actives

Fàrmac	Substància activa i dosi per píndola
Unofem	LNG (1.500 µg)
Duofem	LNG (2 × 750 µg)
Vikela	LNG (1.500 µg)
PiDaNa	LNG (1.500 µg)
NorLevo	LNG (1.500 µg )
Levogynon	LNG (750 µg)
Postinor	LNG (1.500 µg)
Tetragynon (ja no es comercialitza)	LNG + EE2[3]
ellaOne	AUP (30 mg =3.000 µg)
Mifegyne	mifepristona (200 mg)
	a) A Suïssa i Alemanya sol com a abortiu.
	b) A Rússia i la Xina també com a píndola postcoital

1)      La píndola postcoital, també denominada píndola de l’endemà entre els cercles mèdics, és un fàrmac que, a diferència dels anticonceptius, no es pren regularment, sinó només en cas necessari.

2)      Des del punt de vista ètic, la qüestió essencial és: La píndola de l’endemà inhibeix o destrueix la vida? En termes generals, es pot destacar sobre això que, independentment de la valoració ètica de les mesures adoptades per inhibir o impedir una ovulació, totes aquestes mesures s’atribueixen a la categoria de la inhibició de la vida, és a dir, s’impedeix l’evolució d’un nou ésser humà. En canvi, les mesures que ataquen directament o indirectament una vida ja nascuda s’han de considerar de manera totalment diferent.

En resum, cal dir que la inhibició de l’ovulació per si sola mai no es pot considerar destrucció d’una vida. Per tant, es pot afirmar al respecte de forma clara i inequívoca que la inhibició de l’ovulació s’ha d’atribuir, sense cap excepció, a la categoria d’inhibició de la vida.

Un cas totalment diferent és l’així denominada inhibició de la nidació, perquè és un atac indirecte a una vida ja nascuda. És cert que aquesta vida no es destrueix directament, però es causa la seva mort suprimint les bases necessàries perquè es pugui evolucionar. La mort de l’embrió en els primers dies de l’embaràs es produeix per regla general sense que la mare s’adoni d’això.

No obstant això, respecte a una valoració ètica fonamental és completament indiferent si una mort causada artificialment es nota o no. Igualment indiferent és el grau de sensibilització i conscienciació davant d’aquesta forma de destrucció de vida a determinats sectors de la població.

L’estudi dut a terme per Kristina Gemzell et al. es refereix a l’efecte inhibidor de l’ovulació de ellaOne^® (AUP), PiDaNa^®, Vikela^® i Norlevo^® (LNG).[4] Però en aquest estudi no es presta la deguda atenció a l’efecte inhibidor de la nidació. S’ometen o s’ignoren uns treballs importants sobre això.

2.2. Freqüència d’aplicació

Respecte a la freqüència d’aplicació de píndoles postcoitals disposem de les següents dades exemplars:

Àrea geogràfica	Freqüència anual	Any/Tendència	Prescripció mèdica
Suïssa	107.000	2012[5]	No
Alemanya	400.000	creixent[6]	Sí
Escala mundial	12.000.000	2012/creixent[7]	No a gairebé tots els països

Les píndoles de l’endemà Norlevo (CH), Vikela^® (A), Postinor^® (A) o PiDaNa^®, Unofem^® i Levogynon^® (D), comercialitzades des de l’any 2000 (a França des de 1999), contenen el progestino levonorgestrel (LNG), que també es coneix com a inhibidor de l’ovulació. Tanmateix, en molts casos queda documentat el seu efecte inhibidor de la nidació[8], encara que, segons conclusions recents, s’afirma que no inhibeix la nidació.[9] Ja que aquests documents no descriuen un nombre suficient de casos i presenten defectes de disseny, aquí no n’aprofundim més en el tema, entre altres raons també perquè es dóna clara preferència a ellaOna^® (AUP). Es preveu que l’AUP pròximament reemplaci el LNG, com es pot deduir de la següent cita:

»A diferència del levonorgestrel, l’acetat d’ulipristal encara pot postergar l’ovulació amb un nivell creixent de HL[10] i una mida de fol·licle de 18 mm. Gràcies a la seva eficàcia superior, l’acetat d’ulipristal és el fàrmac de primera elecció en el cas de contracepció d’emergència. «[11]

En la majoria dels països europeus, la píndola de l’endemà basada en LNG no està subjecta a prescripció mèdica. Alemanya, Polònia i Itàlia són excepcions. Es pot assenyalar que la píndola de l’endemà d’aquest tipus té una dosi de LNG 50 vegades superior a la de la minipíndola a base de LNG.

Pel contrari, ellaOne^® amb AUP està subjecte a prescripció mèdica.

La recent literatura tècnica descriu sobretot els moduladors selectius dels receptors de progesterona (MSRP, en primer lloc l’ACETAT D’ULIPRISTAL). L’AUP desbanca el LNG pràcticament en tots els casos i es considera el nou mètode estàndard. Però el preu de ellaOne^® és el doble o el triple. A continuació, tenint en compte la controvèrsia sorgida a Colònia, ens limitem a l’AUP.

2.3. Seguretat del LNG

Quin és el grau de seguretat amb què el LNG prevé un embaràs?[12]

Temps transcorregut després del coit	Percentatge de l’èxit/Prevenció de l’embaràs
Les primeres 24 hores	95 %
Entre 24 i 48 hores	85 %
Entre 48 i 72 hores	58 %

2.4. Seguretat de l’acetat d‘ulipristal (AUP)

El mer fet d’una eficàcia durant un període de temps de fins i tot 120 hores després del coit és una prova de què no sol s’explica per la inhibició de l’ovulació. Així mateix, el grau de seguretat més gran també és un indici del seu efecte inhibidor de la nidació, ja que la taxa d’embaràs va caure, amb l’AUP, del 5,5% a l’1,8%, i, amb el LNG, es va reduir del 5,4 % al 2,6 %.[13]

2.5. Què és l’acetat d’ulipristal?

Abans que res, convé saber què és l’acetat d’ulipristal:

–   Químicament, és un fàrmac successor de la mifepristona – RU 486 = antiprogestina:

–   RU 486  = MSRP de primera generació

–   AUP       = MSRP de segona generació = CDB-2914

–   Ambdues substàncies són moduladors selectius dels receptors de progesterona.

Acetat d’ulipristal – AUP: modulador selectiu dels receptors de progesterona = antiprogestina:

Comparació de les fórmules desenvolupades de mifepristona i acetat d’ulipristal

Acetat d’ulipristal = AUP[14]	Mifepristona[15] – RU 486
= MSRP de segona generació = CDB-2914	= MSRP de primera generació
= Antiprogestina = píndola postcoital	= Antiprogestina = píndola abortiva

Atès el parentiu proper de l’AUP i de la mifepristona, convé fer atenció a les següents valoracions:

»Ulipristal és similar al fàrmac Mifegyne^® aprovat com a medicament per a la interrupció de l’embaràs. «[16]

»>Píldora del dia después<: el nou fàrmac ellaOne té un efecte similar al de la píndola abortiva. «[17]

Les fórmules desenvolupades d’aquestes dues substàncies revelen la seva similitud. Per tant, es pot plantejar la pregunta: Per què no s’utilitza el fàrmac mifepristona, que ja porta molt més temps al mercat, com a píndola de l’endemà? En aquest context, es pot citar el següent:

»La mifepristona s’utilitza de manera molt estesa per a la interrupció de l’embaràs i, per tant, es comercialitza a nombrosos països. La imatge negativa, relacionada amb l’avortament, de la mifepristona ha portat indubtablement que moltes grans empreses farmacèutiques es van negar a participar en el desenvolupament de la mifepristona i d’altres MSRP com fàrmacs anticonceptius. «[18]

S’ha emprovat sense cap dubte l’efecte inhibidor de la nidació de la mifepristona en el model tridimensional de cultiu cel·lular, però no del LNG.[19] Atès el parentiu innegable amb la mifepristona, evidentment es pot extrapolar aquest model a l’AUP:

»Ulipristal té unes característiques biològiques similars a les de la mifepristona, és a dir, l’antiprogestina utilitzada per interrompre l’embaràs i que es comercialitza a la Xina i Rússia com a contraceptiu d’emergència. Si es fa servir correctament, la mifepristona també és un contraceptiu d’emergència eficaç… «[20]

D’aquesta manera, queda demostrat que la mifepristona s’utilitza com a píndola de l’endemà a la Xina i Rússia, encara que la seva fama com a píndola abortiva ho impedeixi als països occidentals.

3. Controvèrsia sobre el mecanisme d’acció de l’ulipristal

Els esdeveniments que envolten el cas de violació a Colònia en relació amb la píndola de l’endemà ha plantejat de manera dramàtica la qüestió del mecanisme d’acció dels nous fàrmacs disponibles per a la contracepció d’emergència. Abans es partia del supòsit que aquests medicaments induïen un avortament primerenc. Ara el cardenal Meisner i la Conferència Episcopal Alemanya s’emparen en informes que afirmen que existeixen nous fàrmacs que inhibeixen exclusivament l’ovulació. El mecanisme d’acció de la píndola de l’endemà a base del LNG, que es comercialitza des de fa 13 anys, està documentat exhaustivament, de manera que no es pot qüestionar seriosament el seu efecte inhibidor de la nidació, encara que es propagui en l’actualitat que únicament inhibeix l’ovulació.

Ara és precís examinar amb deteniment la nova píndola de l’endemà ellaOne^®, comercialitzada des de 2009, que conté l’acetat d’ulipristal com a substància activa i de la qual òbviament es disposa d’informació menys exhaustiva. Sense conèixer a fons el seu mecanisme d’acció, no és possible fer una valoració justa dels fets.

Per a això, citem a tall d’introducció les declaracions de dues associacions professionals que van assessorar el cardenal Meisner i en el consell de les quals confiaven ell i el seu servei de premsa:

1)      »24.01.2013: la píndola de l’endemà és un anticonceptiu i no interromp un embaràs. Nota de premsa de l’Associació Professional de Ginecòlegs (BVF) i de la Societat Alemanya d’Endocrinologia Ginecològica i Medicina Reproductiva (DGGEF), Munic/Heidelberg: la píndola de l’endemà moderna impedeix o posterga l’ovulació. Si l’ovulació ja s’ha produït, si l’òvul ha sortit de l’ovari i es troba a l’úter, la píndola de l’endemà no impedeix la fecundació de l’òvul ni la seva nidació a l’úter. Tampoc no provoca una menstruació artificial, denominada hemorràgia per privació, que porti a la pèrdua de l’embrió niat ja a l’úter.

Això és vàlid per a ambdós fàrmacs, tant el levonorgestrel com l’acetat d’ulipristal, actualment autoritzats com a píndola de l’endemà a Alemanya. Cap dels dos medicaments no intervé en el desenvolupament d’un ésser humà ja engendrat. S’han de classificar com anticonceptius, i no com medicaments per interrompre l’embaràs. No es poden comparar amb els fàrmacs utilitzats per desprendre la mucosa uterina i interrompre l’embaràs.

Informació de fons: l’òvul pot ser fecundat durant un període de 12 a 24 hores després de l’ovulació. En canvi, els espermatozoides poden sobreviure, en condicions òptimes, entre tres i cinc dies a l’úter, l’entrada de l’úter o l’oviducte. Els dos tipus de píndola de l’endemà disponibles al mercat impedeixen l’ovulació o la retarden fins que el temps de supervivència dels espermatozoides hagi passat. L’acetat d’ulipristal (AUP) ofereix a les dones més seguretat, perquè té un efecte més prolongat que el levonorgestrel (LNG). Encara que el LNG i l’AUP en poden prendre, respectivament, fins a tres i cinc dies després de relacions sexuals sense protecció, és important que el fàrmac es recepti com més aviat millor, com demostren alguns estudis. «[21]

2)      La declaració conjunta de la Societat Alemanya d’Endocrinologia Ginecològica i Medicina Reproductiva (DGGEF) i de l’Associació Professional de Ginecòlegs (BVF), publicada el 2011, diu:

»Inhibición de l’ovulació: l’estat actual de la informació confirma que el mecanisme d’acció clínicament rellevant es basa únicament en la inhibició de l’ovulació. «[22]

3.1. Mecanisme d’acció de l’AUP, tenint en compte aspectes farmacodinámicos

Com s’ha dit anteriorment, l’AUP és un modulador selectiu de receptors de progesterona, és a dir, ocupa selectivament els receptors de progesterona al cos de la dona; d’aquesta manera la progesterona del mateix cos no pot acoblar-se amb aquests receptors i es desacobla qualsevol progesterona ja acoblada. S’estableix una »unión d’alta afinitat amb el receptor de progesterona humana. Mecanisme d’acció principal: inhibició o retard de l’ovulació. «[23]

La inhibició de l’ovulació s’indica com a mecanisme d’acció principal, però no com l’únic mecanisme d’acció!

Leidenberger et al. fins i tot van un pas més enllà:

»Ulipristal és un modulador selectiu de receptors de progesterona (MSRP): impedeix l’acoblament de l’hormona sexual progesterona del cos i invalida així el seu efecte. S’impedeix o es retarda l’ovulació. Se suprimeix la formació de les proteïnes necessàries per al començament i manteniment d’un embaràs. « [24]

Aquesta ja és una referència tant a la inhibició de l’ovulació com a la intervenció en un embaràs existent i, per tant, a la inhibició de la nidació. Segons Brache et al., [25]en prendre l’AUP, l’ovulació es retarda o s’inhibeix encara durant la pujada del nivell de HL, però només en el 79% dels casos; per tant, en el restant 21% es produeixen ovulacions de fuita[26], en les quals hi pot haver un efecte inhibidor de la nidació.

A la tuba, als músculs llisos i les cèl·lules secretores de l’oviducte[27], hi ha una alta concentració de receptors de progesterona (RP). Segons Karbowski et al., els receptors esteroides compleixen una funció decisiva en el transport de l’òvul a la tuba.[28]

Sota la influència de l’AUP, tanmateix, aquests receptors es bloquegen, la qual cosa té com a conseqüència una falta de regulació (desregulació) de la motilitat de la tuba i de la funció secretora (desincronización d’aquests processos). Com conseqüència, no sol canvia la composició de la secreció de la tuba, sinó que també se suprimeix l’efecte frenante de la progesterona natural sobre els músculs de la tuba. Aquest bloqueig contribueix a un transport molt ràpid de l’embrió a l’úter, l’endometri del qual no està preparat per a la nidació. Pel bloqueig dels receptors no té lloc una transformació secretora endometrial, el que impedeix la nidació i porta a la mort de l’embrió.

En termes simples i clars, això significa que l’AUP com a modulador selectiu de receptors de progesterona suprimeix l’efecte de la progesterona sobre els òrgans genitals interns de la dona. Per a les tubes i l’endometri, això vol dir que la supressió de l’efecte de la progesterona per part de l’AUP treu la base de vida a l’embrió, ja que sense la progesterona o el seu efecte no hi ha cap nidació i no es pot mantenir l’embaràs.

Fins a l’empresa HRA-Pharma, fabricant de les píndoles »PiDaNa«, basades en LNG, i »ellaOne«, que conté AUP, confirma aquest fet fonamental per a la fisiologia natural:

»Información de fons sobre l’acetat d’ulipristal: la progesterona exerceix un paper decisiu en la procreació de moltes espècies. Intervé en el control de l’ovulació, nidació i el manteniment de l’embaràs. «[29]

3.2. Literatura tècnica i inhibició de la nidació

És interessant que diversos autors descriguin en la literatura tècnica un mecanisme d’acció inhibidora de la nidació de l’AUP, però sovint sense denominar-lo inhibidor de la nidació. A més d’una inhibició i retard de la inhibició[30][31], es descriuen una maduració endometrial retardad[32]^a[33][34], la falta d’una transformació secretora de l’endometri[35], una menor espessor de l’endometri[36][37] i una desincronización endometrial[38] o una altra »manipulación de l’endometrio«[39][40], incloent una reducció de marcadors[41] moleculars importants per a la implantació.

Si s’utilitzen en la literatura tècnica tants termes eufemístics per descriure la inhibició de la nidació mitjançant l’AUP, sense anomenar-la pel seu nom, és a dir, inhibició de la nidació, s’arriba a sospitar un encobriment lingüístic, ja que tots aquests processos inhibeixen o impedeixen la nidació, com en el cas de la mifepristona com »píldora del dia después« i interceptiu. Per tant, a causa del seu efecte parcial, l’AUP també s’ha de considerar un interceptiu.

Alguns autors, encara que pocs, sí que concreten l’efecte inhibidor de l’AUP i el caracteritzen amb una valoració ètica diferent[42][43]; en part fins i tot atribueixen a aquest efecte més importància que a la inhibició de l’ovulació.[44] La seva valoració coincideix amb la d’autors anteriors que van expressar els seus principis en relació amb la inhibició de la nidació mitjançant interceptius.[45] També se suposa que »el ulipristal com a substància inhibidora de la nidació té un efecte més fort que el levonorgestrel, el que també podria explicar el seu efecte més durador. «[46]

Així mateix s’informa que els fàrmacs que en part impedeixen la nidació no estan disponibles per a les dones o no són acceptats per elles a gaires països.[47]

Una autora fins i tot afirma que l’AUP conserva el seu efecte »hasta 120 hores després d’una de possible fecundació «.[48] Per tant, considera clarament la inhibició de la nidació com a efecte principal.

Miech és l’autor d’un estudi molt interessant sobre l’efecte inhibidor de la nidació de l’AUP durant les 24 hores següents a l’ovulació.[49] En aquest estudi es descriuen tres mecanismes inhibidors de la nidació:

»(1) Desenvolupament insuficient de la decídua[50] i impossibilitat d’una nidació adequada,

(2) Secreció insuficient de la mucosa per mantenir l’embrió niat,

(3) Retorn a contraccions espontànies de l’úter, que normalment se suprimeixen. «

A més, opina que també hi pot haver reaccions de rebuig immunològic de les cèl·lules trofoblásticas del blastocist en el període de temps comprès entre els primers 5 i 10 dies després de la fertilització.

És possible que fins ara no s’hagi prestat la deguda atenció als efectes inmunofarmacológicos de l’ulipristal.

4. Funcionament del mecanisme d’acció de l’AUP en relació amb la inhibició de l’ovulació i nidació

4.1. Dinàmica farmacològica

Principi: ocupació dels receptors RP per l’AUP: efecte antagonista i parcialment agonista:

1)  Ovari: inhibició o retard de l’ovulació: efecte agonista sobre els receptors de la progesterona. A causa de la retroalimentació negativa es redueix la secreció i s’evita el bec de la HL (eix hipotàlem-hipòfisi). És possible que s’inhibeixi l’ovulació per l’efecte directe sobre l’ovari.[51]

2)  Tuba: bloqueig dels receptors de la progesterona a la tuba, que porta a una desregulació de la motilitat de la tuba i de la funció secretora (desincronización d’aquests processos), que té com a conseqüència un transport excessivament ràpid de l’embrió i canvi en la composició de la secreció de la tuba.

3)  Endometri no preparat per a la nidació, perquè el bloqueig dels receptors PR retarda o impedeix la sincronització endometrial (mancada de concordança en fases): s’impedeix la maduració, és a dir, la transformació secretora de l’endometri.

4)  Inhibició o supressió de la nidació

Aquestes constatacions no haurien de donar lloc a dubtes sobre l’efecte inhibidor de la nidació de l’AUP, ja que són conceptes bàsics de la propedèutica que coneixen els metges i farmacòlegs. El manual estàndard de la farmacologia, »Mutschler Arzneimittelwirkungen«, que es publica des de fa més de 40 anys, considera la informació sobre la inhibició de la nidació (noti’s que ens referim a inhibidors de l’ovulació o píndoles anticonceptives »normales«) com coneixements bàsics.[52]

També existeixen veus crítiques respecte a la inhibició de l’ovulació mitjançant MSRP, especialment en relació amb la seva aplicació com a contraceptiu:

»Los antigonistas de la progesterona poden bloquejar el desenvolupament folicular, la secreció de HL i la maduració de l’endometri, per la qual cosa aquestes substàncies tenen el potencial de contraceptius sense estrogen. Malgrat això, la utilitat dels antigonistas de la progesterona com a contraceptiu és limitada pel seu possible efecte teratogènic i/o tòxic per a l’embrió. Els MSRP no són bloquejadors eficaços de la secreció de HL; per tant, no serveixen com a contraceptiu. «[53]

Ja es fa referència a la possible toxicitat de l’AUP per a l’embrió en un altre lloc:

»No es coneixen amb prou seguretat els efectes de l’ulipristal si, malgrat dispensar aquest medicament, es produeix un embaràs; no es pot descartar un possible efecte tòxic sobre l’embrió. «[54]

L’AkdÄ arriba a una conclusió similar.[55] H. Kaulen fins i tot va un pas més enllà:

»Se desconeix en gran manera la nova substància activa [AUP] pel que fa a aquest aspecte. En els experiments amb animals mata als embrions. «[56]

La revista especialitzada »arznei-telegramm« recomana realitzar una prova d’embaràs abans de dispensar l’AUP.[57] També en aquesta publicació independent de la indústria farmacèutica, els autors assenyalen el possible efecte inhibidor de la nidació de l’AUP.

En relació amb l’efecte posterior a la concepció, Reimann s’expressa com segueix:

»Una publicació de HRA-Pharma[58] i la comunicació de l’empresa farmacèutica amb els professionals (43) i les pacients revelen que aquesta pretén posicionar ellaone^® com >píldora del dia després moderna< i >producto de tercera generació ‹. Es pot qüestionar si l’omissió dels possibles efectes posteriors a la concepció, motivada per interès propi, contribueix o no a aquest posicionament al mercat alemany. «[59]

A més, cal recordar:

»Aún no s’ha demostrat la seguretat i eficàcia de la nova substància activa en el cas de dones menors d’edat, ja que aquest grup d’edat no ha participat en els estudis clínics, tret de poques excepcions. «[60]

Però aquesta circumstància no s’esmenta en absolut en públic; tanmateix, ellaOne® també es dispensa a dones menors d’edat. També es pot assenyalar que la contracepció postcoital no ha reduït el nombre d’avortaments.[61] Segons la Societat Alemanya de Ginecologia i Obstetrícia DGGG (Deutsche Gesellschaft für Gynäkologie und Geburtshilfe), Alemanya és una excepció: en aquest país, s’ha registrat una reducció del 16,5% en el nombre d’avortaments entre 2002 i 2011 i, en el cas de menors d’edat, fins i tot del 45%.[62]

4.2. Quins són els indicis d’una inhibició de la nidació de l’AUP?

• L’alta seguretat malgrat »ovulaciones d’escapi «;
• El creixement significatiu del nivell de HL, el bec de HL, i també el nivell decreixent de HL en el cas de >ovulaciones d’escapi ‹: en aquests casos ja no hi ha una seguretat total de l’IO; per tant, la inhibició de la nidació acaba sent el mecanisme d’acció.
• La durada més afluixa del mecanisme d’acció que en el cas del LNG: segons la documentació tècnica, aquest ja no inhibeix o retarda l’ovulació quan creix la HL.
• La »seguridad« eficaç durant 5 dies (també en el cas de bec de HL), en contraposició amb el LNG (pèrdua ràpida de l’eficàcia)
• AUP = modulador selectiu de receptors de progesterona, que invalida l’efecte de la progesterona sobre els òrgans genitals internes: sense progesterona o el seu efecte, no hi ha nidació.
• Hi ha múltiples indicis farmacocinéticos i farmacodinámicos d’una acció inhibidora de la nidació (a part de la inhibició de l’ovulació).

A més de les nombroses proves aportades per la literatura tècnica, les dues afirmacions següents de Reimann[63] parlen per si mateixes:

»Al mateix temps, es posa èmfasi que la progesterona és necessària per a la nidació reeixida. «

»… altres autors que tenen en compte la repercussió en l’endometri i l’efecte inmunomodulador sobre la interacció del zigot i endometri i, per tant, com a resultat una inhibició de la nidació com a mecanisme d’acció addicional després de l’aplicació postovulatoria. Un altre argument constitueix el parentiu farmacològic com a agonista/antagonista (»modulador«) amb l’antagonista de progesterona mifepristona. Un efecte sobre la fisiologia endometrial també s’ha demostrat en unes dosis aplicades amb finalitats terapèutiques. També en la metaanàlisi, esmentada anteriorment, dels dos estudis previs a l’aprovació es considera un mecanisme postovulatorio possible. No es coneixen prou els efectes de l’aplicació d’ulipristal en el cas d’un embaràs incipient; no es pot descartar un possible efecte tòxic per a l’embrió. «

Watson-Pharma, el fabricant i proveïdor d’ella en els EE. UU. (= ellaOne^® a Europa), confirma els mecanismes inhibidors de la nidació en la zona endometrial.[64]

Kaulen[65] s’expressa amb més claredat, dient que l’AUP mata els embrions en els experiments amb animals. Fins i tot el mateix fabricant, HRA-Pharma, informa de la »preimplantation loss« (pèrdua prèvia a la nidació) constatada en utilitzar l’AUP en experiments amb animals. Les xifres publicades suposen un nombre significatiu d’embrions perduts després de l’aplicació de l’AUP.[66]

A més, es descriuen canvis a la zona endometrial.[67]

4.3. Efecte sobre l’ovulació, tenint en compte el temps de supervivència dels espermatozoides

El següent gràfic reflecteix la representació extreta de »Notfallkontrazeption – ein Update« (contracepció d’emergència actualitzada) del 4 de febrer de 4.2.2013:[68]

A l’esmentada publicació (Rabe i Albring, 2013) es pot llegir la següent explicació:

»Figura 2: només l’acetat d’ulipristal, si es dispensa poc abans de l’ovulació (en la fase de creixement del nivell de HL), pot retardar l’ovulació reduint el nivell de HL. Durant els dos dies anteriors a l’ovulació, el període de temps de més risc de concepció, ja no es pot evitar l’ovulació mitjançant levonorgestrel. «[69]

4.3.1. Retard de l’ovulació:

Segons Brache et al., l’ovulació es retarda 5 dies; els espermatozoides només poden sobreviure i fecundar entre 3 i 5 dies, com afirmen la DGGEF i la BVF així com Rabe i Albring[70][71]. D’acord amb les regles de la regulació natural de la concepció (RNC), els espermatozoides tenen una capacitat de supervivència i fecundació de fins a 6 dies.[72]

Kuhl, H. /C. i Jung-Hoffmann fins i tot suposen un període de supervivència considerablement més llarg:

»La fase fèrtil d’un cicle comença 6 dies abans de l’ovulació i finalitza l’endemà a la mateixa. La probabilitat relativament alta d’una fecundació abans de l’ovulació es basa en el llarg període de supervivència dels espermatozoides, de fins a 7 dies, al coll uterí. «[73]

4.3.2. Quines són les conseqüències que es deriven d’aquesta informació?

1. D’acord amb aquestes dades, encara hi hauria espermatozoides fèrtils al tracte genital de la dona després de retardar l’ovulació 5 dies, i tant més després de 3 dies.
2. Aquests espermatozoides encara podrien fecundar l’òvul expulsat de l’ovari després de 5 dies.
3. Amb una semivida de 32,4 ±6,3 hores (després de dispensar una dosi individual de 30 mg, [74]l’AUP encara és eficaç després d’aquests cinc dies com a inhibidor de la nidació.
4. Això significa que, després d’un retard de l’ovulació de cinc dies, existeixen canvis tubaris i endometriales que inhibeixen la nidació, ja que els receptors de progesterona de la tuba i de l’endometri estan ocupats per l’AUP.
5. Ja que l’AUP és potencialment tòxic per a l’embrió, també es corre el risc de danyar aquest si ja ha caducat l’efecte inhibidor de la nidació.

És possible que la informació facilitada per la BVF i la DGGEF ja contingui una interpretació errònia i errors greus. Per tant, l’afirmació de Rabe i Albring, que ja s’ha esmentat abans, és enganyosa:

»La ovulació retardada té lloc aproximadament cinc dies més tard. Aquest període de temps és suficient com per tancar la finestra fèrtil, perquè els espermatozoides sobreviuen com a màxim entre 3 i 5 dies al tracte genital femení (és a dir, l’úter i les tubas).«

Per tant, en molts casos la finestra fèrtil no estarà tancada, perquè els espermatozoides poden sobreviure fins a set dies.

A més, el moment »óptimo« per a la presa de l’AUP durant el creixement del nivell de HL no suposa una inhibició de l’ovulació al cent per cent, sinó només del 79%; per tant, el »porcentaje d’ovulacions d’escapi « i, per tant, la possibilitat de fecundació és del 21% (Brache et al., vegeu també el gràfic de la inhibició de l’ovulació/nidació amb l’AUP). Aquest fet no s’esmenta amb cap paraula, simplement s’omet. Tampoc no s’informa que l’ovulació s’inhibeix només en un 60% dels casos, aproximadament, si la mida del fol·licle és superior a 18 mm (Brache et al.). Al contrari, s’insisteix que, a diferència del LNG, s’inhibeix l’ovulació també en la fase de pujada del nivell de HL. És cert, s’inhibeix l’ovulació, però no amb una seguretat del cent per cent. Per tant, aquesta afirmació sol és una veritat parcial.

Si l’AUP es dispensa quan la HL assoleix el seu nivell màxim (violacions i relacions sexuals sense protecció són possibles en qualsevol moment del cicle), hi ha una probabilitat d’ovulació del 32,3% dins de les 72 hores següents (=1,54 ±0,52 d), és a dir, el període de temps amb la màxima probabilitat de fecundació de la dona. Per això, una fecundació és molt probable. Dit això, hi ha una gran probabilitat que es produeix una inhibició de la nidació.

Des del punt de vista de la seguretat de l’AUP, és evident que es desitja aquest efecte inhibidor de la nidació, perquè garanteix que no es mantingui un embaràs incipient. Tot això es ven només com a ‘inhibició de l’ovulació‘, però Brache et al. discrepen.

4.4. Inhibició de l’ovulació/nidació amb l’AUP: gràfic segons Brache et al., 2010[75], i Stratton et al., 2010[76]

RO = retard de l’ovulació

IO = inhibició de l’ovulació

Espessor de l’endometri: segons Stratton et al., 2010

També amb baixes dosis de l’AUP, es redueix fortament aquesta espessor (vegeu el gràfic).

4.4.1 Retard de l’ovulació durant el cicle

• AUP abans del bec de HL: molt més llarg  =  6,85 ±1,42 d
• AUP al bec de HL                                     =5 – 10 d en el 67,6 %
• Però : AUP al bec de HL                           =1,54 ±0,52 d en el 32,3 %

Ovulació i, per tant, fecundació possible d’aquí a 72 hores, similar al placebo[77], ja que els espermatozoides encara conserven la seva capacitat de fecundació (segons Kuhl, H. /C. Jung-Hoffmann fins a 7 dies, i no sol un màxim de 3 a 5 dies, tal com afirmen Rabe i Albring). A partir d’aquest moment, es pot suposar un efecte inhibidor de la nidació.

Aplicació de 30 mg d’AUP[78]: AUP 1 – 5 fan referència a les xifres marcades en violeta al gràfic de dalt:

AUP 1:            abans de la pujada de HL =100% IO (8 casos)

La validesa d’aquesta afirmació és qüestionable deguda al reduït nombre de casos (només 8).

AUP 2:            mida folicular >18 mm                           =60% IO (!)

AUP 3:            pujada de HL, però abans del bec =78,6% IO

AUP 4:            al bec de HL =68% RO/IO;

però en el 32,3% dels casos hi ha ovulacions d’aquí a 72 hores

AUP 5:            després del bec de HL:                         =8,3 % IO

Per tant, a partir de la pujada del nivell de HL hi ha un alt percentatge de »ovulaciones d’escapi « amb possibilitats de fecundació.

Malgrat aquesta dada, es garanteix l’alta seguretat anticonceptiva. Aquesta només es pot assolir amb l’ajut d’un mecanisme addicional.

Una deficiència important de Brache et al. és la seva insistència en el tema de la inhibició de l’ovulació amb l’AUP sense comentar amb més detall l’alt percentatge de »ovulaciones d’escapi «. Els autors no ignoren aquestes ovulacions, però tampoc no plantegen degudament la possibilitat d’una fecundació; i s’omet totalment el que passa amb aquests òvuls fecundats, és a dir, s’inhibeix la seva nidació (exceptuant 3 (de 20) »folículos luteïnitzats sense ruptura« (LUF) = fol·licles no expulsats transformats en cossos lutis).[79]

Els autors assenyalen que l’AUP retarda o inhibeix significativament l’ovulació, encara que es dispensi en la fase de pujada del nivell de HL, i no abans, la qual cosa és cert si es compara amb el LNG, que en aquest moment ja no té un efecte inhibidor de l’ovulació.[80]^,[81]

No obstant això, la insistència gairebé absoluta en què l’AUP inhibeix l’ovulació, encara quan puja el nivell de HL, és a dir, en un moment en què el LNG ja no té un efecte inhibidor de l’ovulació, no és justificable, perquè no és tota la veritat. És cert que l’ovulació s’inhibeix o es retarda, però només en el 79 % dels casos, pel que en el restant 21% es produeixen »ovulaciones d’escapi «precisament en el moment de màxima probabilitat de fecundació. A la pràctica, aquesta dada és molt important.

De forma anàloga, l’ovulació s’inhibeix en el 60% dels casos si la mida folicular és superior a 18 mm. Això significa un percentatge del 40 % de »ovulaciones d’escapi «, que no es tematizan. No és pertinent parlar de la inhibició de l’ovulació com si fos l’únic mecanisme d’acció.

No és correcte indicar el percentatge de les ovulacions inhibides sense esmentar amb una paraula les ‘ovulacions de fuita’ i les seves possibles conseqüències, fins a la inhibició de la nidació, com si no hi hagués en la realitat. En canvi, es parla exclusivament de la inhibició de l’ovulació.

Aquesta manera de procedir selectiva no es pot justificar i és científicament inacceptable.

A més, no es pot evitar la impressió de què les declaracions de Rabe et al. i Albring et al. enganyen deliberadament el lector. L’objectiu és suggerir-lo que la inhibició de l’ovulació és com a mínim l’efecte principal, si no l’únic efecte. S’evita deliberadament plantejar davant del lector el problema ètic de la destrucció de vida mitjançant la inhibició de la nidació. Així ha estat probablement la manera de procedir en assessorar el cardenal Meisner.

Després de descriure aquestes deficiències, és un engany fer-nos creure que l’alta seguretat de l’AUP es basa únicament en la inhibició de l’ovulació.

4.5. Anàlisi del cicle per determinar una possible finestra de temps per a l’aplicació sense risc de l’AUP

Precisament en el cas d’una violació es planteja la pregunta de si es pot dispensar l’AUP, i quan, sense el risc de la inhibició de la nidació. Aquest problema no hauria sorgit si no s’hagués assessorat el cardenal Meisner en el sentit que existeix una moderna >píldora del dia después<, que exclusivament té un efecte inhibidor de l’ovulació. Si fos així, aquesta ‘píndola de l’endemà’ es podria dispensar sense escrúpols en qualsevol moment del cicle ja que no hi hauria el risc d’una inhibició de la nidació. Però ara sabem que ellaOne^® no sol inhibeix l’ovulació, sinó que també té un efecte inhibidor de la nidació. Per això es planteja la qüestió de determinar una possible finestra de temps en el cicle, en la qual només s’inhibeix l’ovulació. Per aquesta raó cal analitzar acuradament el cicle.

4.5.1 Quins són els requisits que s’han de complir?

• Coneixements sobre l’evolució del cicle: com a mínim anàlisi de la mucosa per delimitar la fase fèrtil
• Ultrasò vaginal (US) per determinar la mida folicular o d’un possible cos luti i de l’espessor endometrial (variació relativament alta)
• Prova ràpida de HL a l’orina (encara no possible a la sang)
  • Prova ràpida de progesterona (ja es realitza en la medicina veterinària per identificar el moment òptim de l’aparellament. La seva extrapolació a l’ésser humà és qüestionable.)[82]

4.5.2. Preguntes i dubtes des del punt de vista pràctic de la dona:

• Quantes dones es dirigeixen al metge o a la policia immediatament després d’una violació? Aquí es perd sovint molt temps.
• Quina dona sap quants dies falten per a l’ovulació?
• Quantes dones coneixen el seu cicle: mucosa / CTB (= corba de temperatura basal). Una anàlisi de la mucosa seria molt important.
• No es pot suposar un cicle esquemàtic: p. ej. de 28 dies, i menys una ovulació després de 14 dies del cicle.
• Molt important: anamnesi exhaustiva
• Quina dona accepta un US vaginal després d’una violació?
• Prova ràpida de HL: com a mínim 2 proves realitzades una vegada separades per algunes hores; també requereix temps
• Prova ràpida de progesterona: vegeu a dalt

4.5.3. Quina és la situació del cicle a la pràctica?

Casos teòrics:

• Un US vaginal és possible, amb un fol·licle petit (límit superior: diàmetre de 14 mm[83]).
• Les proves de HL donen per resultat que falten molts dies per a l’ovulació.
• La prova ràpida de progesterona indica de manera inequívoca una ovulació produïda (vegeu a dalt), la qual cosa significa que la »píldora del dia después« ja no té un efecte inhibidor de l’ovulació.
• S’han observat »síntomas de fertilitat « abans de la violació.

Aquestes qüestions s’han plantejat als experts de l’INER (Institut für Natürliche Empfängnisregelung Prof. Dr. med. Rötzer e.V.) perquè les examinessin fent ús de la seva capacitat d’anàlisi objectiva i plantejament holístic.

El vicari episcopal doctor Helmut Prader ha aprofundit en el tema, com ho havia fet abans amb la >píldora del dia después< a base de LNG. La seva ponència està inclosa al suplement com treballo separadament, que conté cinc exemples analitzats. Aquí només citem la conclusió a la qual ha arribat:

»En resumides comptes, es pot assenyalar que en la majoria dels cicles hi ha, teòricament, entre 1 i 3 dies en els quals l’AUP inhibeix o retarda l’ovulació després d’una violació. A la pràctica això no té validesa, ja fins i tot les dones que coneixen el seu cicle i ho documenten en un registre no saben com aquest esdeveniment traumàtic influeix sobre el seu cicle. A més, no es pot donar per assegurança que una dona es dirigeixi immediatament al metge o a la policia. L’experiència ensenya que tarda diversos dies a fer-ho. Per tant, si es planteja el problema de manera responsable, amb prou feines existeix una situació en la qual es pot justificar la dispensació de la píndola, perquè a la pràctica no existeix cap garantia que el seu efecte sigui exclusivament inhibidor o retardador. En la segona part del cicle i en els primers dies del mateix no és necessari prendre la píndola perquè un embaràs és impossible (segona part) o molt improbable (el 0,2% durant els primers 6 dies).

En el període comprès entre 4 dies abans i 3 dies després de l’ovulació, no pot prendre la píndola perquè també té un efecte inhibidor de la nidació.

Finalment, no queden més de 3 dies per a una presa legítima de la píndola, però les premisses són tan variades que aquests pocs dies sol poden determinar-se a posteriori tenint en compte totes les premisses esmentades a dalt. «

4.5.4. Practicabilitat

Queda demostrada que teòricament queda un període de fins a 3 dies en el que pot prendre l’AUP sense risc d’una inhibició de la nidació.

Tanmateix, a la pràctica no es poden delimitar aquests 3 dies amb prou seguretat, perquè mai es pot descartar del tot la possibilitat de la inhibició de la nidació. Un indici d’això és l’exclusió d’una pacient en qui es va produir una ovulació amb una mida folicular inferior a 18 mm. Tal exclusió es pot fer en un estudi, però no en la vida real.

És veritat que l’ultrasò vaginal pot determinar la mida folicular, però no indica res respecte a certs símptomes, com per exemple la qualitat del fluid cervical, un indicador imprescindible per a la fertilitat. La prova de HL tampoc no és suficient si no es té en compte la qualitat del fluid.

Com pot saber un metge d’urgències en aquestes circumstàncies quin és el període de temps correcte i justificable? Per assegurar-se, dispensarà l’AUP ja que, segons Brache et al., en el cas d’una mida folicular superior a 18 l’expulsió del fol·licle es retardaria o no es produiria amb una probabilitat del 60%. És possible que a la pràctica aquest percentatge relativament alt motivi el metge a receptar l’AUP, sense prestar la deguda atenció a la inhibició de la nidació en el 40% dels casos d’una ovulació de fuita.

5. Discussió

5.1. Afirmacions contradictòries respecte al mecanisme d’acció de l’AUP: llenguatge utilitzat

Les afirmacions esmentades a dalt (pàg. 7) de Rabe et al. i de les organitzacions BVF i DGGEF sostenen decididament un exclusiu efecte inhibidor de l’ovulació de l’AUP (i també del LNG).

Però la nova literatura tècnica relativa al »mecanismo d’acció de l’AUP « conté nombroses cites que demostren que, a part d’un efecte inhibidor de l’ovulació, hi ha un efecte inhibidor de la nidació.

En analitzar detalladament la literatura científica sobre el tema, trobem les següents quatre afirmacions, que per una part aclareixen el mecanisme d’acció de l’AUP i, per una altra, criden l’atenció pel seu caràcter contradictori. En primer lloc, citem a Rabe et al., que va escriure en un article sobre una nova aprovació de l’acetat d’ulipristal, publicat el 2009:

»Independientemente de la dosi, s’inhibeix el desenvolupament de l’endometri secretor durant la fase lútia. El valor llindar del canvi morfològic de l’endometri sembla ser inferior al de la inhibició de l’ovulació. «[84]

Els mecanismes d’acció descrits per Rabe et al. tenen clarament un efecte inhibidor de la nidació.

El 2011, Rabe et al. descriuen, de manera molt il·lustrativa, els mecanismes de la inhibició de la nidació, però bagatelizan la seva importància concloent que no hi ha proves per a un efecte anticonceptiu sobre l’endometri:

»Fase lútia i endometri:

En un estudi comparatiu controlat amb placebo es va investigar l’efecte de 10, 50 i 100 mg de l’AUP en la fase lútia inicial. El resultat va ser un retard considerable de la maduració endometrial. Aquest efecte es va poder demostrar de forma especialment clara mitjançant biòpsies realitzades entre 4 i 6 dies després de l’ovulació amb unes dosis més altes, de 50 i 100 mg [61]. El tractament amb l’AUP va reduir, en funció de la dosi, significativament l’espessor endometrial i va incrementar els receptors de progesterona a l’endometri. No obstant això, no hi ha proves que les dosis habituals (30 mg) de l’AUP dispensades en el cas d’una contracepció d’emergència tinguin un efecte anticonceptiu sobre l’endometri. «[85]

El que sorprèn en la interpretació de Rabe et al. de 2011 és que es continuï desmentint »un efecte anticonceptiu sobre l’endometrio«, ja que els exàmens histològics han donat per resultat un »retraso considerable de la maduració endometrial«, el qual és un indici incontrovertit d’una inhibició de la nidació. Els autors insisteixen que aquest resultat depèn de les dosis, afirmant textualment: »No hi ha proves que les dosis habituals (30 mg) de l’AUP dispensades en el cas d’una contracepció d’emergència tinguin un efecte anticonceptiu sobre l’endometri. «

Tanmateix, no van realitzar proves amb una dosi de 30 mg de l’AUP, sinó només amb dosi de »10, 50 i 100 mg«. És estrany parlar explícitament del »AUP (30 mg)« en aquest context. Per què van renunciar precisament a les proves amb les dosis de 30 mg de l’AUP? És possible que ja coneguessin els resultats d’investigacions realitzades per altres autors, com per exemple els de Stratton et al., que ja van demostrar una maduració endometrial retardada en un cas d’una baixa dosi, de 10 mg, de l’AUP? En canvi, Stratton et al. van observar un retard de l’ovulació en funció de les dosis. Aquests autors opinen que, a causa d’aquests efectes endometriales, incloent la reduïda espessor de l’endometri, l’AUP podria ser un »anticonceptivo d’emergencia« eficaç encara que no tingués cap efecte sobre l’òvul i el cicle de menstruació.[86] La Clínica Ginecològica de la Universitat de Viena comparteix l’opinió pel que fa a la reduïda espessor de l’endometri.[87]

Stratton et al. tampoc no podien confirmar l’exclusiu efecte inhibidor de l’ovulació de l’AUP, predicat per Rabe et al. El 2009 encara sonava diferent quan Rabe et al. van descriure el decisiu efecte inhibidor de l’ovulació de l’AUP, afirmant que el desenvolupament de l’endometri secretor s’inhibeix independentment de la dosi.[88] Llavors no es va esmentar la falta de proves d’un efecte anticonceptiu. Fins i tot es feia referència a la inhibició »independiente de la dosis« del »desarrollo de l’endometri secretor «una altra contradicció d’una sèrie de contradiccions.

Això significa que la transformació secretora tampoc no té lloc amb baixes dosis, com per exemple en el cas de ellaOne^®, que conté 30 mg d’AUP. A més, segons aquesta publicació de Rabe et al., el »valor llindar del canvi morfològic de l’endometri… és inferior al de la inhibició de l’ovulació. «[89] És impossible definir amb més claredat l’efecte inhibidor de la nidació i la seva importància en relació amb la inhibició de l’ovulació.

També ho confirmen Stratton et al., que assenyalen:

»El llindar del canvi de la morfologia endometrial va ser més baix que el del canvi de la gènesi folicular… «[90]

És interessant que les afirmacions de Rabe et al. de 2009, d’una banda, i les de Stratton et al. de 2010, per l’altre, pràcticament coincideixin i suggereixin que l’efecte inhibidor de l’ovulació de l’AUP és menys important que el de la inhibició de la nidació.

Això també és coherent amb la declaració que Narendra Nath Sarkar va fer el 2011:

»Los MSRP actualment desenvolupats assorteixen el seu efecte a través de la inhibició de l’ovulació i la pertorbació de la sincronització endometrial.«[91]

Per tant, no haurien d’existir dubtes sobre l’efecte inhibidor de la nidació de l’AUP, i tant menys amb unes dosis de 30 mg, com en el cas de ellaOne^®.

El 2012 es troba una altra contradicció flagrant (tercera cita) en el següent enllaç[92]:

L’1 de febrer de 2012, la BVF i la DGGG van escriure en la seva pàgina web »Frauenärzte im Netz« (ginecòlegs en xarxa):

»La >píldora del dia después< inhibeix o retarda l’ovulació de tal manera que no es pot produir una fecundació. Si una fecundació ja s’ha produït, impedeix la nidació a l’úter. «

Aquí, les dues associacions confirmen de nou amb tota claredat l’efecte inhibidor de la nidació de la ‘píndola de l’endemà’.

Però no n’hi ha prou: el 2013 (quarta cita) es torna a insistir en l’argument de la inhibició de l’ovulació com a únic efecte desmentint un possible mecanisme d’acció posterior a l’ovulació de l’AUP: »no s’impedeix la fecundació de l’òvul ni la nidació en l’útero«. Després de l’ovulació, indubtablement no s’impedeix la fecundació; aquesta sí que pot produir-se. L’AUP també ocupa els receptors de progesterona al coll uterí i els bloqueja; d’aquesta manera, se suprimeix l’efecte espessidor de la progesterona sobre el fluid cervical, de manera que els espermatozoides poden pujar amb més facilitat a l’úter i a les tubes i fecundar un òvul si n’hi ha.

No obstant això, s’impedeix amb seguretat la nidació de l’òvul fecundat a l’endometri. El present document conté nombroses conclusions de diversos estudis que ho confirmen. Un altre indici d’això és l’alta seguretat de l’AUP, que no es pot garantir només amb l’efecte parcial de la inhibició de l’ovulació.

Ja s’ha informat anteriorment sobre l’efecte del bloqueig dels receptors de progesterona a la trompa i l’endometri. Per completar la informació, es pot assenyalar que l’AUP també incrementa les contraccions de l’úter[93] (Miech, Fn 49), perquè se suprimeix l’acció frenante de la progesterona sobre els músculs uterins, la qual cosa podria tenir un efecte negatiu sobre un embaràs incipient.

Bernward Büchner, expresident del Tribunal de Freiburg i des de 1985 president de l’associació de juristes a favor del dret a la vida Juristen-Vereinigung Lebensrecht i. V. (Colònia), va assenyalar el 14 de febrer de 2013, encara durant el debat acalorat sobre la >píldora del dia después<, la contradicció en les afirmacions de Rabe i la va valorar com segueix:

»¿Qué és el que ha contribuït a aquest gir copernicà? No existeixen publicacions que demostrin sense cap dubte que el LNG i l’AUP només influeixen sobre l’ovulació, però sí que n’hi ha que expressen els seus dubtes, amb major o menor força, sobre un efecte de més abast. És cert que això sol s’explica amb resultats merament científics? «[94]

Igualment mereix la nostra atenció la següent informació facilitada per Büchner:

»Debido a les seves intervencions recompensades com a ponent i en qualitat de president de la DGGEF i membre de diverses associacions industrials, el professor Thomas Rabe té relacions amb múltiples empreses farmacèutiques, entre elles HRA-Pharma i els fabricants dels medicaments PiDaNa i ellaOne.«[95]

5.2. Què diuen les empreses farmacèutiques sobre això?

La descripció del mecanisme d’acció de l’AUP, facilitada per Watson-Pharma, l’empresa distribuïdora oficial d’ella en els EE. UU. (= ellaOne^® a Europa):

“Com funciona ella?

ella s’ha dissenyat principalment per a la contracepció d’emergència i inhibeix o retarda l’expulsió de l’òvul de l’ovari. A més, ella pot impedir la nidació a l’úter.“

“… ella retarda l’expulsió del fol·licle. El mecanisme d’acció principal de l’acetat d’ulipristal en la contracepció d’emergència consisteix probablement en una inhibició o un retard de l’ovulació; tanmateix, els canvis endometriales poden repercutir en la nidació i augmentar l’eficàcia.”[96]

Així mateix, HRA-Pharma confirma una considerable »preimplantation loss« d’embrions en els experiments amb animals, com ja s’ha esmentat anteriorment.[97]

No es pot expressar amb més claredat l’efecte inhibidor de la nidació de l’AUP, citant fonts que han de conèixer-lo i mai admetrien aquest efecte si no existís. Això hauria de dissipar els últims dubtes sobre això.

També sorprèn que ni Rabe ni Albring no facin cap referència a aquestes declaracions de HRA-Pharma i Watson-Pharma.

5.3. Interrompre l’embaràs l’abans possible

La intenció d’aquest efecte combinat de l’AUP, és a dir, la inhibició de l’ovulació i de la nidació, queda reflectida en l’afirmació d’Albring, feta ja l’any 1998:

»Interrumpir l’embaràs com més aviat millor per evitar el conflicte d’haver de matar un nen nascut viu o abans del nacimiento«.[98]

Gairebé és impossible destruir un embrió jove molt abans que ho fa l’AUP. Ja s’ha assolit aquest objectiu amb el desenvolupament del MSRP acetat d’ulipristal.

En realitat això ja es va aconseguir amb la comercialització de la píndola abortiva RU 486 o mifepristona a finals dels anys 80 a França, ja que la mifepristona es fa servir no sol com a píndola abortiva (fins a 49 dies després de la fecundació), sinó també com »píldora del dia después«[99], no als països occidentals, però sí a Rússia i la Xina, com ja s’ha esmentat abans.[100] A causa de la seva imatge negativa com a píndola abortiva, les grans empreses farmacèutiques a l’Occident no s’interessaven per un desenvolupament ulterior de mifepristona com »píldora del dia después«, tal com s’ha explicat abans.[101]

Per això la investigació es va dedicar a altres productes químics semblants, especialment els MSRP; el més prometedor d’aquests va ser l’acetat d’ulipristal, que finalment es va comercialitzar el 2009, després de 10 anys de desenvolupament, amb el nom ellaOne^®. Ja hem assenyalat la gran similitud entre l’AUP i la mifepristona.[102]

Tenint en compte el parentiu proper d’ambdues substàncies, es pot concloure, per analogia, que l’AUP també serveix de píndola abortiva, si la dosi és prou alta.

Keenan[103] també considera aquesta possibilitat, deduint de la similitud estructural de l’AUP i de la mifepristona un mecanisme d’acció posterior a la fecundació i definint-ho com a efecte contragestivo, en comptes d’anticonceptiu (contragestive versus contraceptive). Explica:

»La aplicació de l’acetat d’ulipristal està contraindicat en el cas d’un embaràs o sospita d’embaràs; en canvi, es pot utilitzar com a abortiu eficaç. Els proveïdors de serveis sanitaris haurien d’informar les pacients sobre els dos possibles efectes d’aquest fàrmac. «[104]

IMABE també ho confirma: »Frente a Vikela, ellaOne pot avortar un embrió ja niat (rebuig en perjudicar l’endometri), la qual cosa és més gravi «.[105]

Els mecanismes d’acció descrits corresponen a la dinàmica del fàrmac AUP, que com a modulador dels receptors de progesterona ocupa els òrgans genitals interns i bloqueja i impedeix l’efecte de la progesterona. D’una banda, això afecta el transport, massa ràpid, de l’embrió a l’oviducte i, per l’altre, a la secreció endometrial no transformada per a la nidació, per la qual cosa l’embrió no es pot niar. Això es deu a un desfasament o una sincronització pertorbada entre la tuba i l’endometri.

D’aquesta manera, es compleixen efectivament, a escala mundial, la intenció i l’objectiu, expressats per Albring, d’“interrompre l’embaràs com més aviat millor”, tant a la Xina i Rússia, mitjançant mifepristona, com en l’Occident, mitjançant AUP.

5.4. Màrqueting més eficaç a través de la manipulació del llenguatge

No obstant això, el màrqueting ensopega constantment amb un obstacle important, és a dir, la inhibició de la nidació en general i, en el nostre cas concret, a través de l’AUP. Si no va ser possible comercialitzar la mifepristona com a ‘píndola de l’endemà’ als països occidentals a causa de la seva mala fama de píndola abortiva, es volia evitar aquesta imatge en el cas de l’AUP. Per tant, la publicitat el va presentar de forma impecable, exclusivament com a inhibidor de l’ovulació, perquè és molt el que està en joc. Reimann ho descriu sense embuts:

»Puesto que gran part de l’opinió pública alemanya veu la qüestió d’efectes abortius en la fase inicial amb indiferència, no és absolutament necessari plantejar el mecanisme d’acció amb un enfocament interessat. D’altra banda, és possible que sorgeixin dubtes respecte a l’eficàcia posterior a la concepció del medicament, que impedirien una ràpida introducció al mercat sud-americà, en el qual les >posiciones católicas< continuen sent fortes. «[106]

Allà viuen al voltant de 500 milions de catòlics, que podrien rebutjar l’AUP pel seu efecte abortiu.

D’aquesta manera, Reimann aborda un problema que des de fa dècades va unit a la contracepció i intercepció hormonals i constitueix un fil conductor a través de la seva història. Es pot recordar a Tietze del Planned Parenthood and Population Council. En el simposi que aquest consell va organitzar el 1964 va proposar com a llista de relacions públiques que:

»…no s’inquieti a les persones que atribueixin certa importància a aquesta qüestió [és a dir, el possible efecte abortiu en la fase inicial de medicaments anticonceptivos]«…[107]

»Tietze va afegir que, al cap i a la fi, els teòlegs i juristes sempre haurien acceptat l’actual consens predominant des del punt de vista biològic i mèdic i que, si es desenvolupa i es manté un consens entre els metges que l’embaràs i, per tant, la vida comencen amb la nidació, els col·legues d’altres facultats acabaran fent atenció al que diem. «[108]

Noti’s que, segons les paraules de Tietze, la nidació no sol és el començament de l’embaràs, sinó també de la vida. Però aquesta afirmació impertinent no ha quallat. Esperem que els resultats de la tecnologia de la fertilització in vitro la refutin per sempre, perquè aquesta té per objectiu decisiu la fecundació de l’òvul a través de l’espermatozoide, ja que així es cregui nova vida amb la seva immanència. No se li ocorreria a un especialista en medicina reproductiva niar un òvul i espermatozoides separadament, és a dir, sense fecundació prèvia, a l’úter, perquè això seria en va.

La nova definició del LNG, que ho considera exclusivament inhibidor de l’ovulació, encara que la literatura científica anterior el contradiu, dóna suport a la tesi de Tietze.

Les següents afirmacions demostren que el LNG no és exclusivament inhibidor de l’ovulació:

»Levonorgestrel … és anticonceptiu a molts nivells. […] L’efecte anticonceptiu del levonorgestrel també es confirma per la seva capacitat d’interrompre un embaràs a través de la manipulació de l’endometri i de blastocistos. «

»Los efectes inhibidors de la fertilitat del levonorgestrel són i seran deguts a la seva capacitat d’interrompre un embaràs existent pertorbant l’endometri i els blastocistos. «[109]

Amb referència al »Plan B« (‘píndola de l’endemà’ a base de LNG), fins i tot l’empresa distribuïdora descriu el mecanisme d’acció del medicament al seu propi fullet d’informació:

»Además, pot impedir la nidació (a través de pertorbacions endometriales).«[110]

Una altra cita de Kreapharma respecte a NorLevo^® Uno:

»Sin embargament, en comparació amb les interrupcions clàssiques que es realitzen una vegada que hagin transcorregut diverses setmanes o mesos d’embaràs, creiem que no es tracta de la interrupció d’un embaràs o com a màxim d’“un molt, molt feble”.[111]

Això és realment un eufemisme grotesc d’un fet tan important com la interrupció d’un embaràs, encara que només es tracti d’una inhibició de la nidació. La vida de l’embrió està igualment en joc.

La problemàtica semàntica, esmentada abans, ja es tematizó el 1959 en el simposi del Planned Parenthood and Population Council[112]. Aquestes consideracions, entre d’altres, van motivar l’ACOG (American College of Obstetrics and Gynaecology), l’associació professional de ginecòlegs més important d’Amèrica del Nord, a emetre el 1965 la següent declaració: »Por concepció s’entén la nidació de l’òvul fecundado«.[113] Per tant, l’embaràs ja no »empieza«, com abans, amb la fecundació, sinó amb la nidació de l’embrió a l’endometri. Com a conseqüència, ja no existeix cap protecció durant el període comprès entre la fecundació i la nidació, i l’embrió queda abandonat per a la seva destrucció discrecional.

Molts legisladors i associacions de metges, també a Alemanya, van adoptar aquesta definició,[114] encara que la nidació no significa cap canvi genètic. Es tracta del mateix embrió que és fruit de la fecundació, amb la qual comença la vida biològicament. L’essencial és el començament d’aquesta vida humana, i no un moment inicial de l’embaràs definit arbitràriament.

Abans, l’efecte inhibidor de la nidació del dispositiu intrauterí (DIU) era el motiu principal d’aquesta redefinició del començament de l’embaràs. Després, ho eren els així denominats inhibidors de l’ovulació, i avui ho són les modernes >píldoras del dia después< en forma de l’AUP i LNG, en el cas del qual fins i tot es desmenteix, per motius interessats, l’efecte inhibidor de la nidació, encara que queda demostrat per proves científiques irrefutables. Això és un desvergonyiment.

El bioètic Tham et al. comenten aquest desenvolupament com segueix:

»Los resultats de l’estudi mostren que la investigació actual en matèria de control de natalitat enfoca principalment productes amb un efecte abortiu; també en la literatura científica internacional s’intenta manipular l’opinió pública perquè els accepti, ocultant l’aspecte >abortivo< o descrivint-ho de forma imprecisa. En una situació com aquesta, la realitat semàntica i la científica han de coincidir més que mai; altrament, les persones estan exposades a la manipulació, mentre pensen que són lliures. «[115]

Si s’analitzen amb més detall les afirmacions citades de Rabe et al. i es comparen amb la literatura científica recent, no es poden constatar, entre 2009 i 2013, coneixements científics fonamentalment nous que contradiguin una inhibició de la nidació de l’AUP. Al contrari, la majoria dels autors confirmen l’efecte inhibidor de la nidació de l’AUP, a més del seu efecte inhibidor de l’ovulació.

Tampoc no es pot suposar que la publicació de l’any 2009, en la que se sol·licita »la nova aprovació de l’acetat d’ulipristal per a la contracepció d’emergencia«, fruit de deu anys d’investigació, manqués de tant fonament que sol dos anys més tard (2011) s’haurien de publicar resultats totalment diferents. Al contrari, tres anys més tard, es va confirmar de nou l’1 de febrer de 2012.

Evidentment, Rabe et al. coneixien l’efecte inhibidor de la nidació de l’AUP[116] quan van publicar que aquest fàrmac únicament inhibiria l’ovulació.[117] Per tant, en aquest context, aquesta tesi s’ha d’interpretar com a engany intencionat al cardenal Meisner i a la Conferència Episcopal Alemanya, totalment en línia amb les afirmacions que va fer Christopher Tietze el 1964. D’acord amb aquesta lògica, s’afirma recentment que també la »píldora del dia después« a base de LNG només inhibeix l’ovulació.

Això és tant més greu perquè aquestes tergiversacions semàntiques no es refereixen a objectes inanimats, sinó a l’existència o no d’una vida humana no nascuda.

Referint-se a l’AUP, Mitchell va fer un comentari encertat sobre aquesta problemàtica: »Semantics Don’t Change Truth«[118] = »La semàntica no canvia la veritat. « Per tant, malgrat aquesta semàntica, continua sent veritat que la vida humana i l’embaràs comencen amb la fecundació.

Però sempre hi ha un perill per als éssers humans, com mostra la frase famosa de Bernard Nathanson[119]: »Verbal engineering always precedeixes social engineering«, que significa: »La manipulació del llenguatge sempre precedeix la manipulació social. «

No obstant això, la millor prova del fet de la inhibició de la nidació de l’AUP l’aporten tant Rabe et al. com Albring com representants de la BVF i de la DGGEF, contradient a si mateixos, és a dir, les seves pròpies tesis sobre l’únic efecte inhibidor de l’ovulació de l’AUP.

Aquesta nova contradicció és tant menys comprensible, perquè ni tan sols la redefinició facilitada per l’ACOG el 1965 no la pot explicar o aclarir, per la qual cosa sembla encara més arbitrària i mentidera. Però tampoc no estem d’acord amb la nova definició de l’ACOG.

5.5. Indústria farmacèutica i grups d’interès

La publicació Deutsches Ärzteblatt es refereix als vincles entre la indústria farmacèutica i grups d’interès en relació amb la »píldora del dia después« com segueix[120]:

»Existen nombrosos treballs científics ben fundats que demostren que la inhibició o el retard de l’ovulació no és l’únic efecte i que cal afegir la inhibició de la nidació. És difícil d’entendre que es formulin afirmacions indiferenciades sobre això que contradiuen tots els coneixements científics. Tanmateix, la comprensió és més fàcil, si es té en compte l’interès d’algunes agrupacions ideològiques i dels fabricants, que consisteix a eludir qualsevol debat ètic i vendre tantes »píldoras del dia después« com sigui possible. Per tant, a més de les agrupacions d’ideologia política, són els fabricants que s’oposen que aquests medicaments hormonals d’alta dosi estiguin subjectes a prescripció mèdica, i aquests fabricants figuren entre els patrocinadors de la Societat Alemanya d’Endocrinologia Ginecològica i Medicina Reproductiva DGGEF (a la qual fa referència la DGGG). És d’agrair que la Deutsches Ärzteblatt es contraposi, de manera conseqüent, als vincles entre els interessos de la indústria farmacèutica i les recomanacions mèdiques; de fet, és important revelar en quina mesura les recomanacions mèdiques estan condicionades per la indústria farmacèutica. «[121]

No hi ha res més a afegir sobre això.

5.6. AUP en contra de la vida

Al nostre lleial saber i entendre, tenint en compte els resultats científics, podem constatar que l’AUP actua en contra de la vida, a través de

– la inhibició de l’ovulació, és a dir, impedeix la vida;

– la inhibició de la nidació, és a dir, destrueix la vida;

–     possibles danys a l’embrión*

* Si es retarda l’ovulació i en cas de relacions sexuals sense protecció amb l’ovulació retardada, l’òvul es pot fecundar i el nen corre un risc més gran de danys (com a conseqüència de l’AUP).

5.7. Aspecte moral des del punt de vista teològic

Tham et al. no deixen lloc a dubtes quant a l’aspecte moral des del punt de vista teològic:

»…Si després d’un examen apropiat no hi ha indici que la concepció ja s’ha produït, s’admet el tractament amb medicaments que impedeixin l’ovulació, la capacitació dels espermatozoides o la fecundació. Tanmateix, no s’admet iniciar o recomanar un tractament que tingui per objectiu o conseqüència directa l’extracció, la destrucció o la inhibició de la nidació d’un òvul fecundat. «[122]

Si, després de totes aquestes reflexions, a algú queda algun dubte respecte a l’efecte inhibidor de la nidació de l’AUP i les seves conseqüències, que recordi el que diu Laun:

»Solo la possibilitat de tal efecte condueix a un categòric no en el nivell moral. «… »Aun quan allò (inhibició de la nidació, nota de l’autor) fos possible, qualsevol que difongui la prevenció com un mètode per lluitar contra l’avortament, s’hauria també d’oposar a tots els abortius ‘mètodes de prevenció’ almenys amb la mateixa intensitat «.[123]

5.8. Futur de la ‘contracepció d’emergència’

Kristina Gemzell-Danielsson et al. ofereixen una perspectiva interessant sobre el futur de la contracepció d’emergència al seu article citat anteriorment.

En relació amb aquest tema, el futur no serà millor, com mostra la següent afirmació:

»En resumeixen, és i continua sent necessari desenvolupar mètodes més eficaços per a la contracepció d’emergència. Per garantir la màxima eficàcia i cobrir tota la finestra de fertilitat, les substàncies actives ideals han d’implicar l’endometri i ser aplicables tant abans com després del coit, segons procedeixi. «[124]

Aquí s’assenyala l’endometri explícitament com òrgan objectiu de la investigació futura de mètodes preconceptivos i posconceptivos, el que inevitablement inclou la inhibició de la nidació i apunta cap a ella. Gemzell probablement entén per inclusió de l’endometri en concret la investigació en matèria d’inmunofarmacología i biologia molecular, que ja han esmentat Miech i Stratton et al.

Així l’AUP també està en el punt de mira de Gemzell-Danielsson; sembla que la investigació ha d’aportar resultats encara més perfectes. Però és dubtós que algun dia ho aconsegueixi sense la inhibició de la nidació.

CONCLUSIÓ

Com a conclusió, es pot constatar que l’AUP té indubtablement un efecte inhibidor de la nidació. Fins avui no hi ha en la realitat cap ‘píndola de l’endemà’ que únicament inhibeixi l’ovulació.

Desgraciadament, es va informar el cardenal Meisner i els bisbes alemanys de forma incorrecta sobre això.

Els defensors d’una finestra de temps per a la dispensació sense risc de l’AUP també es veuen decebuts, perquè tampoc no és possible determinar tal període de temps amb la consciència tranquil·la d’acord amb els criteris de la regulació natural de la concepció. Existeixen massa incerteses que no permetin descartar del tot el risc de la inhibició de la nidació.

Tenint en compte els resultats científics irrefutables, d’una banda, i, per l’altre, les afirmacions contradictòries d’algunes associacions professionals com la BVF i la DGGEF, especialment les del professor Rabe i del doctor Albring, així com les dades facilitades pels mateixos fabricants i distribuïdors HRA-Pharma i Watson-Pharma admetent que l’AUP té un efecte inhibidor de la nidació, és impossible discrepar amb la conclusió de Büchner:

»Tales fets justifiquen la sospita que les noves publicacions sobre el mecanisme d’acció d’ambdues >píldoras del dia después< estiguin influïdes per una actuació guiada per interessos. Per tant, l’Església Catòlica hauria de considerar-les amb màxima prudència i buscar el consell de científics competents i independents, dignes de la seva confiança, abans d’expressar-se de nou sobre el mecanisme d’acció de les >píldoras del dia después< i les degudes conseqüències. Si l’Església confiés precipitadament en les noves veus de la ciència, la seva resistència a la >píldora del dia después< es trencaria i ja no es podria detenir el triomf d’aquesta a escala mundial per al delit de la indústria farmacèutica i els grups de pressió avortistes. «[125]

Bibliografia

Acog (American College of Obstetrics and Gynaecology), 1965, en: ACOG TERMINOLOGY BULLETIN, »Terms Used in Reference to the Fetus«, Chicago, American College of Obstetrics and Gynecology, núm. 1, setembre de 1965; (cit. n.www.all.org/newsroom_judieblog.php?id=2219).

Advisory Committee for Reproductive Health Drugs, 2010: HRA-Pharma, Background Document for Meeting of Advisory Committee for Reproductive Health Drugs (17 de juny de 2010), NDA 22-474. Ulipristal Acetate (Proposed trade name: ELLA), preparet by the Division of Reproductive and Urologic Products Office of New Drugs Center for Drug Evaluation and Research Food and Drug Administration. HRA-Pharma sobre UPA (20100617-ACRHD-B1-02-Boehringeringelheim).pdf

Arzneimittelkommission der deutschen Ärzteschaft (AkdÄ), Ellaone® (Ulipristalacetat).

Benagiano, G. /H. von Hertzen; http://www.faz.net/aktuell/wissen/medizin/pille-danach-arzneimittelstreit-um-die-notfallverhuetung-1983357.html

Benagiano, G. /H. von Hertzen, publ. online; 29 de gener de 2010: Comments. Towards visqui effective emergency contraception?, en: www.thelancet.com; volum 375, 13 de febrer de 2010.

Brache, V. et al.: Immediate preovulatory administration of 30 mg ulipristal acetate significantly delays follicular rupture, en: Hum Reprod 2010; 25(9): 2256-63.

Büchner, Bernward: Kirche und Wissenschaft in der Diskussion um die >Pille danach<, 14.2.2013; (online: www.kath.net/news/40089).

Corbin, Alan/Michael Gast: Dónes präklinische pharmakologische Profil von Levonorgestrel, en: Teichmann, A. /A. Corbin, Levonorgestrel, Stuttgart/New York 1998, pàg. 7–24.

Dörfler, Daniela: Notfallkontrazeption – Estand 2012, Universitätsklinik für Frauenheilkunde Wien.

Ehmann, Rudolf: Die lebenzerstörende Wirkung der Antibabypille, en: Verfügungsmasse Mensch (IDEA-Dokumentation); Wetzlar, 2010.

Gedeon Richter Ltd., Budapest, Hungary for Duramed Pharmaceuticals, Inc. Subsidiary of Barr Pharmaceuticals, Inc. Pomona, Nova York 10970; juliol de 2009.

Gemzell-Danielsson,K./ C. Berger/P.G.L. Lalitkumar, Emergency contraception – mechanisms of action, en: Contraception, volum 87, núm. 3, págs.. 300–308, març de 2013.

Glasier, A.F., S.T. Cameron/p.m. Fini et al.: Ulipristal acetate versus levonorgestrel for emergency contraception: a randomised non-inferiority trial and metaanalysis, en: Lancet 2010, 375:555–62.

Hinney, Bernd: Die Pille »danach«, en: Arzneiverordnung in der Praxis, volum 37, maig de 2010 (http://www.akdae.de/Arzneimitteltherapie/AVP/Archiv/20103.pdf).

HLI Schweiz: càlculs propis, no publicats, basats en:

1) www.nzzglobal.ch/nzz/forms/page.htm;

2) www.sonntagaz.ch/pages/index.cfm?dom=152&rub=100212531&arub=100212531&orub=100212531&osrub=100212531&Artikel_I…

3) www.swissdox.ch/cgi-bin/search/restricted/local_login.de.cgi?cgi_env=/cgi-bin/cqcgi_703_5/@rw_sd_set3_v2.de.env&CQ_SESSI…

Huldi, H. /J. Kunz, G. Spoletini: Mifepriston, en: pharma-kritik any 15, núm. 14, PK516, 1993. d.ch/pk_template.php?pkid=516

IMABE (Institut für Medizinische Anthropologie und Bioethik, Wien): »Pille danach«: Neues Präparat ellaOne wirkt ähnlich wie Abtreibungspille, febrer de 2010 (www.imabe.org/index.php?id=1366).

Karbowski, B./E. Vollmer/H.P.G. Schneider: Licht- und Elektronenmikroskopie der Steroid-Rezeptoren in Tube und Uterus, en: Archives of Gynecology and Obstetrics, desembre de 1993, volum 254, núm. 1–4, pàgines 188–189.

Kaulen, H.: Agafi danach – Arzneimittelstreit um die »Notfallverhütung«, en: FAÇ 13.05.2010.

Keenan, J.A.: Ulipristal Acetate: Contraceptive or Contragestive?, en: Ann Pharmacother, juny de 2011, 45:813-815.

Kothé Blanka: Notfall-Kontrazeption: was man zur »Pille danach< wissen sollte, en: Deutsches Ärzteblatt, 2008; 105 (19) del 9 de maig de 2008. Article comentat en aerzteblatt.de, Rowik del 26 de març de 2013, a las13:21 hores; rèplica, rectificació i informació addicional.

Kuhl, H. /C. Jung-Hoffman: Kontrazeption, Stuttgart/Nova York, 2a ed., 1999.

Lalitkumar, P.G.L./S. Lalitkumar/C.X. Meng/A. Stavreus-Evers/F. Hambiliki/U. Bentin-Llei and/K. Gemzell-Danielsson: Mifepristone, but not levonorgestrel, inhibits human blastocyst attachment to an in vitro endometrial three-dimensional cell culture model, en: Human Reproduction, volum 22, núm.11, pàg. 3031–3037, 2007.

Laun, Andreas: Dónes Kind, Zur Abtreibung in Österreich (1991); Gebetsaktion Medjugorje, Wien.

Leidenberger, Freimut A. /Thomas Strowitzki/Olaf Ortmann: Klinische Endokrinologie für Frauenärzte, Springer, Berlín, 4a ed., 2009. ISBN: 978-3-540-89759-0.

Miech, R.P.: »Immunopharmacology of ulipristal as an emergency contraceptive«, en: International Journal of Women’s Health, 2011:3, 391–397.

Mitchell, E.: Semantics Don’t Change Truth: The social motivations behind new definitions, 10 de novembre de 2010 (www.answersingenesis.org/articles/aid/v5/n1/semantics-and-truth).

Mutschler, E. /G. Geisslinger/H: Kroemer/Pàg. Ruth/M. Schäfer-Korting: Mutschler Arzneimittelwirkungen kompakt. Basiswissen Pharmakologie und Toxikologie, Stuttgart 2005, pàg. 218.

Nallasamy, S. et al.: Ulipristal Blocks Ovulation by Inhibiting Progesterone Receptor-Dependent Pathways Intrinsic to the Ovary, en: Reproductive Sciences, abril de 2013; volum 20, 4: pàg. 371–381.

Notfallkontrazeption – ein Update: Gemeinsame Stellungnahme der Deutschen Gesellschaft für Gynäkologische Endokrinologie und Fortpflanzungsmedizin (DGGEF) e.V. und donis Berufsverbands der Frauenärzte (BVF) e.V. – Update vom 4.2.2013.

Piaggio, G. /Helena von Hertzen. Ulipristal acetate for emergency contraception?, en: The Lancet, volum 375, núm. 9726, pàg. 1607–1608, 8 de maig de 2010:

Rabe, Thomas (DGGEF e.V.)/Christian Albring (BVF e.V.): Notfallkontrazeption – ein Update, Gemeinsame Stellungnahme der Deutschen Gesellschaft für Gynäkologische Endokrinologie und Fortpflanzungsmedizin (DGGEF) e.V. und donis Berufsverbands der Frauenärzte (BVF) e.V. – Update vom 4.2.2013.

Rabe, Thomas, Hans-Joachim Ahrendt, Klaus König 2), Michael Ludwig1), Maren Goeckenjan, Elisabeth Merkle i Hans-Peter Zahradnik (grup de treball “Contracepció poscpital”): Postkoitale Kontrazeption, Neuzulassung von Ulipristalacetat zur Notfallkontrazeption, en: gyne, setembre de 2009.

Rabe, Thomas (responsable principal), juntament amb el grup de treball “Contracepció postcoital”, M. Goeckenjan/H. -J. Ahrendt/M. Ludwig/E. Merkle/K. König/G. Merki-Feld/C. Albring: Postkoitale Kontrazeption – Gemeinsame Stellungnahme der Deutschen Gesellschaft für Gynäkologische Endokrinologie und Fortpflanzungsmedizin (DGGEF) e.V. und donis Berufsverbands der Frauenärzte (BVF) e.V., en: J Reproduktionsmed Endokrinol 2011; 8 (6), 390-414.

Rabe, Thomas, www.endokrinologie.net/presse_130410.php Deutsche Gesellschaft für Endokrinologie, Hormone und Stoffwechsel, 10.04.13, Neuer Standard bei der »Pille danach«: Ulipristalacetat. Endokrinologen raten von Fernbehandlung via Internet ab

Raymond, E.G./J. Trussell, C.B. Polis, Population effect of increased access to emergency contraceptive pills: a systematic review, en: Obstet Gynecol 2007; 109: 181–88.

Reimann, A.L.G.: Kann bei Anwendung der »Pille danach« davon ausgegangen werden, daß die angestrebte Wirkung durch einen kontrazeptiven und nicht durch einen nidationsverhindernden Wirkungsmechanismus erreicht wird?, en: Stellungnahme – Version 1.1, Estand 9.2.2013.

Rella, Walter: Neue Erkenntnisse über die Wirkungsweise der »Pille danach«, en: Imago Hominis (2008), volum 15, quadern 2, 121–129.

Rötzer, J. /E. Rötzer: Die Frau und ihr persönlicher Zyklus. Von der Vorpubertät bis in die Wechseljahre. 2a edició revisada, 2010, pàg. 27.

Sarkar, Narendra Nath: The state–of–the–art of emergency contraception with the cutting edge drug – Estand der Wissenschaft und Technik bei der Notfall-Kontrazeption mit innovativen Arzneimitteln, en: GMS German Medical Science 2011, volum 9, ISSN 1612-3174. (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3141844/)

Spanier, B., 25.11.2010: Grundlagen der Regulation nutritiver Prozesse, WS 2010/2011, Gonadotropine – Sexualhormone, Manipulation der Regulation in der Medizin/Pharmakologie, »Pille danach«

Stratton, Pamela et al.: Endometrial effects of a single early luteal dose of the selective progesterone receptor modulator CDB-2914, en: Fertil Steril 2010; 93: 2035-204.

Taubert, Hans-Dieter/Herbert Kuhl: Kontrazeption mit Hormonen, Stuttgart/Nova York, 1a ed., 1981.

Tham, J./B. Phil., B. Theo. USCCB: »Ethical and Religious Directives for Catholic Health Care Services« 4t ed. (NCCB / USCC, 15 de juny de 2001), núm. 36 – curs d’estiu sobre bioètica, 2008.

Tham, J. /LC, B.Sc., B. Phil./B.Theo: Abortifacient effect: Statistical extrapolation, curs d’estiu sobre bioètica, 2008. (op. Cit. 900).

Watson-Pharma: The Power to Keep Them Apart, EE. UU., 2011 (www.ella-rx.com/pdf/ella_DigitalLeavebehind.pdf), vegeu també: http://www.ella-rx.com/hcp/hcpmoa.asp

Wilcox A.J./C.R. Weinberg/D.D. Baird: Timing of sexual intercourse in relation to ovulation, en: New Engl. J. Med. 333, 1517–1521, 1995.

Petit glossari

LNG Levonorgestrel

AUP Acetat d’ulipristal = CDB – 2914

RU 486 Mifegyne / mifepristona = píndola abortiva

MSRP Modulador selectiu de receptors de progesterona

RP Receptor de progesterona

EE2 Etinilestradiol, l’estrogen sintètic d’ús més freqüent en inhibidors de l’ovulació

IO Inhibició de l’ovulació

RO Retard de l’ovulació

HL Hormona luteinizante

LUF »luteinized unruptured follicle« = fol·licle no expulsat transformat en cos luti

US Ultrasò

CTB Corba de temperatura basal

Dades personals

Dr. med. Rudolf Ehmann, metge especialitzat en ginecologia i obstreticia (FMH)

1984 – 2006: metge en cap del Servei de Ginecologia i Obstreticia del Hospital Cantonal de Nidwalden, Stans (Suïssa).

Des de 2008: accions humanitàries en un hospital de l’Ordre Dominicana al Camerun; establiment del Servei de Ginecologia i Obstreticia i formació de metges joves.

2006: MEDALLA D’ARGENT DE LA FEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ASSOCIACIONS METGESSES CATÒLIQUES (FIAMC) en reconeixement a la seva vida dedicada als valors genuïns de la Ginecologia i Obstreticia i a la seva defensa incansable de la inviolabilitat de la vida humana.

Des de fa diversos anys es dedica a qüestions bioètiques de la medicina reproductiva i de la regulació de la natalitat, especialment els avortaments i els mecanismes d’acció i efectes secundaris d’anticonceptius hormonals i dispositius intrauterins, com a autor de publicacions especialitzades i ponent en conferències internacionals.

Membre de la Comissió Bioètica de la Conferència Episcopal Helvètica.

Membre de la presidència de les següents organitzacions:

• Vicepresident de l’INER (Institut für Natürliche Empfängnisregelung Prof. Dr. med. Rötzer e.V.)
• Acció Mèdica Europea
• Associació Helvètica de Metges Catòlics (VKAS)
• Associació Internacional de Metges per a la Planificació Familiar Natural (IANFP)
• Vida Humana Internacional (VHI) de Suïssa (fundador i primer president)
• Matercare International (cofundador)

---

[1] www.domradio.de/themen/ethik-und-moral/2013-01-31/kardinal-meisner-erlaubt-form-der-pille-danach.

[2] Ebd.

[3] Etinilestradiol és l’estrogen sintètic utilitzat amb més freqüència en inhibidors de l’ovulació.

[4] Gemzell-Danielsson, K. et al., 2013.

[5] HLI Schweiz: càlculs propis, no publicats, basats en:

1) www.nzzglobal.ch/nzz/forms/page.htm;

2) www.sonntagaz.ch/pages/index.cfm?dom=152&rub=100212531&arub=100212531&orub=10021253&osrub=100212531&Artikel_I…

3) www.swissdox.ch/cgi-bin/search/restricted/local_login.de.cgi?cgi_env=/cgibin/cqcgi_703_5/@rw_sd_set3_v2.de.env&CQ_SESSI…

[6] Rabe, T. /C. Albring, 2013, i la Societat Alemanya d’Endocinología DGE (Deutsche Gesellschaft für Endokrinologie): Hormone und Stoffwechsel (hormones i metabolisme), 10.04.13, http://www.endokrinologie.net/presse_130410.php

[7] »Emergency contraceptive utilitzi has steadily increased, with about 12 million packages sold last year, according to IMS Health and the SymphonyIRI Group, health information and market research companies.«

[8] Vegin-se p. ex. A. Corbin, 1998; W. Rella, 2008.

[9] Benagiano, G. /H. von Hertzen: Comments. Towards visqui effective emergency contraception? en: Lancet, 2010; 375: 527–528.

»Levonorgestrel and mifepristone, in an in-vitro model, have different mechanisms of action, because levonorgestrel has no effect on implantation whereas mifepristone can prevent it, which might also apply to ulipristal.« (Destaquis: RE)

[10] HL = hormona luteinizante: provoca l’ovulació i estimula la formació i la secreció de progestàgens.

[11] Rabe, T. (www.endokrinologie.net/presse_130410.php).

[12] Informació sobre els productes farmacèutics a Suïssa; paraula clau: NorLevo® Uno

[13] Glasier, A.F./S.T. Cameron/p.m. Fini et al.; 2010.

[14] Autorització de l’AUP: 2009

[15] Autorització del Mifepriston: 1988 a França, al llarg dels anys 90 en la resta d’Europa.

[16] Hinney, B.: 2010.

[17] www.imabe.org/index.php?id=1366

[18] Sarkar, N.N., 2011: »Mifepristone is widely used to terminate pregnancy and as such is commercially available in many countries. The negative abortion-related image of mifepristone has clearly limited the involvement of major pharmaceutical companies in the development of mifepristone as well as other SPRMs as contraceptive drugs.« http://www.egms.de/static/en/journals/gms/2011-9/000139.shtml (GMS German Medical Science 2011, Vol. 9, ISSN 1612-3174)

[19] Lalitkumar, P.G.L. et al., 2007.

[20] Benagiano, G. /H. von Hertzen, 2010: »Ulipristal has similar biological effects to mifepristone, the antiprogestin used in medical abortion and marketed for emergency contraception in Xina and Russia. When used correctly, mifepristone is also an effective emergency contraceptive … «

[21] Albring, C. /T. Rabe; 2013. (Destaquis: RE)

Dr. med. Christian Albring, president de l’Associació Professional de Ginocólogos (BVF e.V.)

Prof. Dr. med. Thomas Rabe, president de la Societat Alemanya d’Endocrinologia Ginecològica i Medicina Reproductiva (DGGEF e.V.)

[22] Rabe, T. /Grup de trabajp »Contracepción Poscoital «; 2011.

[23] Dörfler, D.; 2012.

[24] http://de.wikipedia.org/wiki/Pille_danach / Klinische Endokrinologie für Frauenärzte (endocrinologia per a ginecòlegs), publicat per de Freimut A. Leidenberger, T. Strowitzki, O. Ortmann, Springer 2009. (Destaquis: RE)

[25] Brache, V. et al., 2010.

[26] En aquesta document, per raons de simplificació, les ovulacions que es produeixen malgrat l’efecte de l’AUP es denominen »ovulaciones d’escapi «de forma anàloga a la presa d’inhibidors de l’ovulació.

[27] Leidenberger, F.A./T. Strowitzki/O. Ortmann; 2009.

[28] Karbowski, B. et al., Licht- und Elektronenmikroskopie der Steroid-Rezeptoren in Tube und Uterus (microscopía òptica i electrònica dels receotores esteroides a la trompa i l’úter), 1993.

»Nuestras investigacions revelen que, a nivell de microscopía òptica i electrònica, les variacions descobertes en l’expressió dels receptors esteroides s’han d’entendre com danys cel·lulars parcialment reversibles, que impliquen una discapacitat funcional durant el transport de l’òvul. Els nostres resultats indiquen una coparticipació dels esteroides i sys receptors en la regulació complexa i no del tot aclarida del transport de l’òvul. «

[29] Advisory Committee for Reproductive Health Drugs, 2010.

»Ulipristal Acetate Background, Progesterone plays a pivotal faci remolins in reproduction in many species. It is involved in the control of ovulation, implantation, and maintenance of pregnancy.«

[30] Brache, V., et al., 2010.

[31] Ellaone^® (acetat d’ulipristal), Comissió de Medicaments dels Metges Alemanys AkdÄ (Arzneimittelkommission der deutschen Ärzteschaft): »El acetat d’ulipristal és un modulador sintètic de receptors de progesterona administrat per via oral que s’acobla al receptor de progesterona humà. Com mecanismes d’acció s’indicam la inhibició i el retard de l’ovulació, així com una manipulació de l’endometri. No es pot fer una declaració relativa a la seguretat, si el medicament es pren durant la fase inicial d’un embaràs. Per això s’ha de descartar un embaràs abans de prendre el medicament. « (Destaquis. RE)

[32] Stratton, P. et al., 2010: »With a single batega-follicular dose, luteal phase endometrial maturation was delayed in 70 % of biopsy specimens at each dose of CDB- 2914 (10, 50, and 100 mg) compared with 17% in the placebo group (25). A delay in ovulation and suppression of E2 levels was less frequently observed and was dose dependent. Similarly, 100 mg mifepristone given from days 10 to 17 delayed both ovulation and endometrial maturation (26). « (Destaquis: RE)

[33] Benagiano, G. /H. von Hertzen, 2010: »A delay in endometrium maturation was seen after ulipristal at 10, 50, and 100 mg. Furthermore, menstruation is delayed by 1–2 weeks in 30 % of the casis after 100 mg, 27 % after 50 mg, and 9 % after 10 mg doses.⁷ These results llauri similar to those described after mifepristone. « (Destaquis: RE)

[34] Sarkar, N.N., 2011: »Los SPRM actualment disponibles produeixen el seu efecte inhibint l’oculación o rtrasando la sincronització endometrial.

Baixes dosi d’antagonistes de progesterona retarden la maduració endometrial sense repercutir en l’ovulació. « (Destaquis: RE)

[35] Rabe, T. /H. -J. Ahrendt/K. König/M. Ludwig/M. Goeckenjan/E. Merkle/H. -P. Zahradnik (Grup de Treball »Contracepción poscoital «)

Die neue »Pille danach«, Postkoitale Kontrazeption, Neuzulassung von Ulipristalacetat zur Notfallkontrazeption« (La nova píndola de l’endemà, contracepció postcoital, nova aprovació d’acetat d’ulipristal per a la contracepció d’emergència), en: gyne, setembre de 2009.

»Independientemente de la dosi, s’inhibeix el desenvolupament de l’endometri secretor. Sembla que el valor llindar de l’endometri és inferior al de la inhibició de l’ovulació. « (Destaquis: RE)

[36] Stratton, P. et al., 2010: »With a single batega-follicular dose, luteal phase endometrial maturation was delayed in 70 % of biopsy specimens at each dose of CDB-2914 (10, 50, and 100 mg) compared with 17% in the placebo group. «

»In contrast to histologic dating, molecular markers of implantation and PÀG action and endometrial thickness were reduced by CDB-2914 in a dose-dependent fashion.« (Destaquis: RE)

[37] Dörfler, D., 2012.

[38] Sarkar, N.N., 2011: »Currently developed SPRMs llauri derivatives of steroid compounds with mild or potent antiprogestogen activity. SPRMs may exert a contraceptive activity by different mechanisms such as inhibition of ovulation and disruption of endometrial synchronization.«

»In the field of contraception, SPRMs have shown contraceptive potential by suppressing follicular development, delaying sorgeix of luteinizing hormone (LH), retarding endometrial maturation and promoting endometrial bleeding. Mifepristone, a best known SPRM, showed a strong intercepting action.« (Destaquis: RE)

Stratton, P. et al., 2010.

[39] Arzneimittelkommission der deutschen Ärzteschaft (AkdÄ).

[40] Hinney, B., 2010: »Como mecanismes d’acció s’esmenten la inhibició i el retard de l’ovulació així com una manipulació de l’endometri. «

[41] Stratton, P. et al., 2010: »In contrast to histologic dating, molecular markers of implantation and PÀG action and endometrial thickness were reduced by CDB-2914 in a dose-dependent fashion.« (Destaquis: RE)

[42] Benagiano, G. /H. von Hertzen, 2010 ; http://www.faz.net/aktuell/wissen/medizin/pille-danach-arzneimittelstreit-um-die-notfallverhuetung-1983357.html: »Ambas substàncies actives inbiben l’ovulació i afecten la maduració de la mucosa uterina. La nova substància suprimeix l’efecte de la progesterona, mentre que la substància anterior prevé la secreció de l’hormona luteinizante. No obstant això, Benagiano i von Hertzen opinen que l’ulipristal té un efecte inhibidor més fort sobre la nidació que el levonorgestrel, la qual cosa també explica el seu efecte més durador. Tanmateix, com a inhibidor de la nidació, la nova píndola de l’endemà es mereix una altra valoració ètica que un producte que repercuteix principalment en l’ovulació. « (Destaquis: RE)

[43] Piaggio, G. /H. von Hertzen, 2010: »If levonorgestrel is effective up to and including the fourth day, it would be ill-advised to replau its utilitzi, for women presenting before the fifth day, with a costly progestogen-receptor modulator. Such drugs, which may act in part through prevention of implantation, might not be accessible or acceptable to women in many countries.“ (Destaquis: RE)

[44] Stratton, P., et al., 2010.

[45] Vegeu p. ex. H. -D. Taubert/H. Kuhl (Kontrazeption mit Hormonen (contracepció amb hormones), 1a edició, 1981; 2a edició, 1994. De manera molt clara s’expressa A. Teichmann (Kontrazeption (contracepció), 1991, pàg. 165): »Contra l’aplicació d’aquest tipus de mesures, denominades generalment intercepció postcoital, ee plantegen objeccions de caràcter ètic justificades, que no constaten una diferència fonamental entre una interrupció de l’embaràs i els métoos que solen basar-se en la inhibició de la nidació. « (Destaquis a l’original)

[46] Benagiano, G. /H. von Hertzen, 2010; (Destaquis: RE).

[47] Piaggio, G. /H. von Hertzen, 2010.

[48] Spanier, B., 2010.

[49] Miech, R.P., 2011: »1) failure of the decídua to develop and become receptive to implantation of the blastocyst, (2) failure of secretions of uterine glands in the decídua to maintain an implanted embryo, and (3) the return of spontaneous uterine contractions.«

[50] Per »decidua« s’entén la mucosa uterina que es transforma durant la gestació. Es forma sota la influència de l’hormona luteínica i constitueix la base nutricional de l’embrió niat, emmagatzemant nutrients com glucògens, lípids, etc.

[51] Nallasamy, S. et al.; 2013.

[52] Mutschler, E. et al.; 2005, pàg. 218.

[53] www.pharmawiki.ch/wiki/index.php?wiki=Progesteronrezeptor_Liganden

[54] Reimann, A.L.G.; 2013.

[55] Comissió de Medicaments dels Metges Alemanys AkdÄ (Arzneimittelkommission der deutschen Ärzteschaft).

[56] Kaulen, H.; 2010.

[57] http://www.arzneitelegramm.de/db/wkstxt.php3?&knr=029411/407817&art-mono&nummer=Ulipristalazetat&ord=uaw
»Si s’opta pel modulador de receptors de progesterona recomanem realitzar una prova d’embaràs, per descartar un embaràs ignorat que ja existia abans de les relacions sexuals sense protecció. Segons els resultats d’alguns estudis epidemiològics, en el cas de levonorgestrel, no hi ha deformacions fetals si fracassa la contracepció d’emergència. «

[58] Empresa farmacèutica amb seu central a França (Pariu), que ha desenvolupat i comercialitza NorLevo^® o PiDaNa^® i ellaOne^®.

[59] Reimann, A.L.G.; 2013.

[60] www.faz.net/aktuell/wissen/medizin/pille-danach-arzneimittelstreit-um-die-notfallverhuetung-1983357.html

[61] Raymond, E.G. et al.; 2007.

[62] DGGG, 2012 (citat en un comentari de l’asociaón federal pro família)

[63] Reimann, A.L.G.; 2013 (Destaquis: RE).

[64] Watson-Pharma; 2011. EE. UU. (vegeu Fn 96)

[65] Kaulen, H.; 2010.

[66] Advisory Committee for Reproductive Health Drugs; 2010.

[67] Ebd.

[68] Rabe, T. /C. Albring et al.; 2013, pàg. 3.

[69] Rabe, T. /C. Albring; 2013.

[70] Albring, C. /Rabe, T.; 2013 (vegeu també la declaració completa de BVF i DGGEF, pàg. 7: »En canvi, eb cas de condicions òptimes, els espermatozoides poden sobreviure a l’entrada de l’úter, l’úter o l’oviducte furante un període comprès entre 3 i 5 dies. « (Destaquis: RE)

[71] Rabe T. / Albring, C., 2013: »La ovulació retardada té lloc aproximadament cinc dies més tard. Aquest període de temps és suficient per tancar la finestra fèrtil, perquè els espermatozoides només poden sobreviure un màxim de tres a cinc dies a l’aparell reproductor femení (Behre i Nieschlag; 2000).« (Destaquis: RE)

[72] Rötzer, J. /E. Rötzer, 2010, pàg. 27: »Capacidad de fecundació dels espermatozoides. La qüestió de quant temps els espermatozoides conserven la seva capacitat de fecundació en els fluids cervicals depèn de la durada de la secreció i de la qualitat dels mocs cervicals. L’afirmació, expressada amb freqüència, que els espermatozoides mantenen durant tres dies aproximadament la seva capacitat de fecundació no és correcta de forma generalitzada. En algunes dones, aquest període de temps pot ser més curt (i comprendre tan sol algunes hores), en altres dones és possible que duri fins a sis dies. Una capacitat de fecundació tan llarga no és freqüent. A més, la dona és capaç de reconèixer la seva possibilitat de ser fecunada, per la fase més llarga d’un fluid cervical de bona qualitat. «

[73] Kuhl, H. /C. Jung-Hoffmann; 1999, pàg. 18; vegin-se també: Wilcox A.J./C.R. Weinberg/D.D. Baird, 1995. (Destaquis: RE)

[74] »La semivida terminal de l’acetat d’ulipristal en el plasma va ser de 32,4 ±6,3 hores després d’una dosi individual de 30 mg. « www.pharmazie.com/graphic/A/51/0-91551.pdf

[75] Brache, V. et al.; 2010.

[76] Stratton, P. et al.; 2010.

[77] Brache, V. et al.; 2010.

[78] Ebd.

[79] Ebd.

[80] Sarkar, N.N.; 2011: »Thus, ulipristal acetate could delay follicular rupture if taken immediately before ovulation. This SPRM as EC could perhaps prevent pregnancy when given in advanced follicular phase at the onset of LH sorgeix, a estafi when LNG EC is no longer effective in inhibiting ovulation [29]. « (Destaquis: RE)

[81] Rabe, T. (DGGEF e.V.)/ Albring, C. (BVF e.V.) Notfallkontrazeption – ein Update, del 4.2.2013: »Figura 2: Si es dispensa poc abans de l’ovulació (quan puja el nivell de HL), sol l’acetat d’uliprisatal encara pot retardar l’ovulació reduint el nivell de HL. Durant els dos dies abans de l’ovulació, quan el risc de concepció és el més alt, ja no es pot impedir l’ovulació mitjançant levonorgestrel nicht.« (Destaquis RE).

[82] www.vetpharm.uzh.ch/reloader.htm?tpp/00000000/V0064-XX.htm?inhalt_c.htm

[83] En l’estudi realitzat per Brache et al., es va produir una ovulació en el cas d’una pacient amb una mida folicular inferior a 18 mm. Es va excloure aquesta pacient de l’estudi. Aquest exemple demostra que els processos de la fecundació no segueixen un esquema temporalment invariable, per la qual cosa és necessari guardar una distància de seguretat prou llarga en el temps per evitar el risc de la inhibició de la nidació.

[84] Rabe, T. et al.; 2009. (Destaquis: RE).

[85] Rabe, T. (responsable principal) et al.; 2011. (Destaquis: RE).

[86] Stratton, P. et al.; 2010: »In summary, decreased endometrial thickness and decreased L-selectin ligands expression may be the earliest features of the antiprogestational effect of CDB-2914 in the luteal phase, heralding other endometrial changes. In our studies, endometrial maturation appeared to be visqui vulnerable to a small, single dose given in the follicular phase than with a single dose given in either early luteal or midluteal phase. Whether this is a direct endometrial effect or a result of an ovarian effect is not known. Taken together, these endometrial effects in the absence of ovarian and menstrual cycle effects suggest mechanisms by which CDB-2914 might be effective as an emergency contraceptive (28). «

»With a single batega-follicular dose, luteal phase endometrial maturation was delayed in 70% of biopsy specimens at each dose of CDB- 2914 (10, 50, and 100 mg) compared with 17% in the placebo group.«

»Thus, the threshold for altering endometrial morphology was lower than that for altering folliculogenesis… «

[87] Dörfler, D.; 2012.

[88] Rabe, T., et al.; 2009.

[89] Ebd.

[90] Stratton, P. et al., 2010: »Thus, the threshold for altering endometrial morphology was lower than that for altering folliculogenesis… «

[91] Sarkar, N.N., 2011: »Currently developed SPRMs llauri derivatives of steroid compounds with mild or potent antiprogestogen activity. SPRMs may exert a contraceptive activity by different mechanisms such as inhibition of ovulation and disruption of endometrial synchronization.« (Destaquis: RE).

[92] Büchner, B.; El 2013, cita la declaració.

[93] Miech, R.P.; 2011.

[94] Bernward Büchner; 2013. (Destaquis: RE)

[95] Ebd. (Destaquis: RE)

[96] Watson-Pharma, USA 2011 „How does ella work?  ella ist thought to work for emergency contraception

primarily by stopping or delaying the release of an egg from the ovary. It is possible that ella may also work

by preventing attachment (implantation) to the uterus.“

„Mechanism of Action… ella posposes follicular rupture. The likely primary mechanism of action of

ulipristal acetate for emergency contraception is therefore inhibition or delay of ovulation; however,

alterations to the endometrium that may affect implantation may also contribute to efficacy.“

[97] Advisory Committee for Reproductive Health Drugs; 2010.

[98] Albring, C.; 1998.

[99] Huldi, H. /J. Kunz/G. Spoletini; 1993.

[100] Benagiano, G. /H. von Hertzen; 2010.

[101] Sarkar N.N., 2011: »Mifepristone is widely used to terminate pregnancy and as such is commercially available in many countries. The negative abortion-related image of mifepristone has clearly limited the involvement of major pharmaceutical companies in the development of mifepristone as well as other SPRMs as contraceptive drugs (21). « (Destaquis: RE).

[102] Hinney, B.; 2010.

[103] Keenan, J.A.; 2011.

[104] Ebd.: »Ulipristal acetate administration is contraindicated in a known or suspected pregnancy; however, it could tregui possibly be used as an effective abortifacient. Health-care providers should inform patients of the possibility of both mechanisms of action with utilitzi of this drug.« (Destaquis: RE)

[105] IMABE: 2010.

[106] Reimann, A.L.G.; 2013. (Destaquis: RE).

[107] www.all.org/article.php? Id=10678; »At the 1964 Population Council symposium, Dr. Samuel Wishik pointed out that acceptance or rejection of birth control would depend on whether it caused an early abortion. Dr. Tietze, of Planned Parenthood and the Population Council suggested, as a public relations ploy, >not to disturb those people for whom this is a question of major importance.<«

[108] Ebd. »Tietze added that theologians and jurists have always taken the prevailing biological and medical consensus of their estafis as factual, and that »if a medical consensus develops and is maintained that pregnancy, and therefore life, begins at implantation, eventually our brethren from the other faculties will llistin. « (Destaquis: RE)

[109] Corbin, A. /M. Gast; 1998.

[110] Gedeon Richter Ltd., 2009: »In addition, it may inhibit implantation (by altering the endometrium).«

[111] http://www.kreapharma.ch/gesundheit/verhuetung/pille-danach.htm (Destaquis: RE)

[112] ProLife Physicians: »With biology such a stubborn thing, pill promoters turned to semantics for a solution. Swedish researcher Bent Boving, at a 1959 Planned Parenthood/Population Council symposium, noted that: »Whether eventual control of implantation can be reserved the social advantage of being considered to prevent conception rather than to destroy an established pregnancy could depend upon something sota simple as a prudent habit of speech. «

[113] ACOG, 1965: »CONCEPTION IS THE IMPLANTATION OF A FERTILIZED OVUM«

POST-CONCEPTIVE CONTRACEPTION

POST-CONCEPTIVE FERTILITY CONTROL.

Aquesta declaració de l’ACOG va ser la reacció a la següent publicació del Departament de Sanitat, Educació i Benestar dels EE. UU. De 1963. Avortament: »Medidas que afecten la viabilitat del zigot entre la fecundació i el macimiento«.

(ABORTION: »ALL MEASURES WHICH IMPAIR THE VIABILITY OF THE ZYGOTE AT ANY ESTAFI BETWEEN THE INSTANT OF FERTILIZATION AND THE COMPLETION OF TASCA «).

[114] L’article 218, apartat 1, frase 2 del Codi Penal Alemany (StGB) estipula: »Acciones l’efecte dels quals es presenta abans de l’acabament de la nidació de l’òvul fecundat a la matriu no es consideren com a interrupció de l’embaràs en el sentit d’aquesta llei. « www.gesetze-im-internet.de/stgb/__218.html

[115] Tham J. /LC, B.Sc., B. Phil./B.Theo, 2008. »The results of the study xou that the current research in the field of birth control is mainly directed towards products with an abortifacient action and that there is an attempt, also by the international literature, to make the public opinion accept them, by disguising or mystifying the ‘abortion’ aspect. In a situation like this semantic and scientific reality is visqui necessary than ever, otherwise people can be subject to manipulation while they think they llauri free. « (op. Cit. 900); Destaquis: RE.

[116] Rabe, T. et al.; 2009.

[117] Albring, C. /T. Rabe; 24.01.2013 (vegeu també la declaració completa de la BVF i de la DGGEF, pàg. 7; i Rabe, T. (responsable principal) et al., J Reproduktionsmed Endokrinol; 2011.

[118] Mitchell, E., 2010.

[119] www.pro-leben.de/abtr/taktiken_nathanson.php

»El doctor Bernard Nathanson va fundar el 1968, juntament amb tres persones més, la >NARAL< (National Abortion Rights Action League). NARAL va ser el primer moviment per a la derogació de les lleis d’avortament en els EE. UU. Va ser aquesta l’associació la que va finançar el procés Roe versus Wade davant del Tribunal Suprem i va forçar la legalització de l’avortament. … Com a fundador i director de la més important clínica especialitzada en avortaments del món occidental, el doctor Nathanson és responsable de la mort de 75.000 nadons. Després de les manifestacions dutes a terme per defensors del dret a la vida davant de la seva clínica, Nathanson va deixar la seva carrera d’avortista i es va convertir en un activista provida compromès. En incorporar-se al moviment provida, va aportar nombrosos documents interns de NARAL, entre ells la pel·lícula d’àmplia distribució »El crit silenciós «, que mostra un avortament. «

[120] A l’article, escrit per Kothé Blanka el 2008, sol es parla de la »píldora del dia después« basada en LNG, però la data de publicació el 2013 del comentari de Rowik fa pensar que l’autor també es refereix a l’ulipristal. Altres indicis que ho confirmen són les referències bibliogràfiques fetes a continuació del comentari, que es refereixen gairebé exclusivament a l’AUP.

[121] aerzteblatt.de, Rowik, del 26 de narzo de 2013, a les 13:21 hores; rèplica, rectigicación i actualització i informació aficional. Comentari de Kothé Blanka sobre l’article imprès: Notfall-Kontrazeption: was man zur »Pille danach< wissen sollte (contracepció d’emergència: el que s’hauria de saber sobre la píndola de l’endemà), extret de Deutsches Ärzteblatt; 2008, 105 (19) del 9 de maig de 2008.

[122] J. Tham, J., B. Phil., B. Theo.; 2001: »…If, after appropriate testing, there is no evidence that conception has occurred already, she may be treated with medications that would prevent ovulation, sperm capacitation, or fertilization. It is not permissible, however, to initiate or to recommend treatments that have as their purpose or direct effect the removal, destruction, or interference with the implantation of a fertilized ovum.« (Destaquis: RE)

[123] Laun, A.; 1991.

[124] Gemzell-Danielsson, K., et al., al lloc indicat: »Taken together, there is still a need to develop visqui effective EC methods. To ensure the highest efficacy and to coveure the entire window of fertility, the ideal agents for EC also need to target the endometrium and should be possible to utilitzi on demand pre- or postcoitally.« [Destaquis: RE]

[125] B. Büchner; al lloc indicat; destaquis RE.