22N A MADRID: CADA VIDA IMPORTA

EL DRAMA MATERNOINFANTIL, SENSE SOLUCIÓ

Dr. José María Simón Castellví

Anterior president de la FIAMC

http://www.cadavidaimporta.es/

El proper 22 de novembre, dissabte, milers de persones es manifestaran a Madrid a favor de la vida humana naixent. Es tracta d’una concentració raonable, ja que el partit polític al poder, que governa amb majoria absoluta, ha incomplert el seu programa i després de marejar-nos durant mesos no millorarà l’actual legislació sobre l’avortament provocat.

A Espanya l’eliminació d’un ésser innocent al ventre matern i la pèrdua de la innocència de la seva mare no coneixen cap límit. La llei que ho permet —forçada fa anys per un Tribunal Constitucional que es va entossudir a llegir la Constitució al revés del que diu (“tothom té dret a la vida”)—, els reglaments que la desenvolupen i les tèbies respostes per part de jutges i fiscals han convertit al país en un paradís avortista. I Barcelona, en una destinació preferent del tristament cèlebre “turisme de l’avortament”.¹ A més, els ajuts públics i privats a les gestants amb problemes són ínfims. Només algunes iniciatives provida mostren la misericòrdia de la bona gent que encara hi ha a Espanya.

He viscut i combatut el drama de l’avortament des que vaig començar la carrera de medicina els anys vuitanta. Sempre s’ha anat a pitjor. Mai no hem comptat ni amb una cultura, ni amb una intel·lectualitat, ni amb una opinió publicada, ni amb unes administracions públiques, ni amb una justícia que hagi vist el drama maternoinfantil de l’avortament i l’hagi mitigat gens ni mica.

No entro en les causes que ens han portat a aquest desastre humanitari en un país occidental amb un nivell de vida relativament còmode. Les causes, les excuses i els sofismes han anat variant amb els anys. I sempre d’acord amb certs lobbies transnacionals als quals ara interessa fer desaparèixer Xile dels països que defensen el no nascut. Aquest és un país amb una medicina molt avançada i una prova vivent que amb una legislació restrictiva no hi ha milers de dones mortes per avortaments clandestins.

Érem molts els que anhelàvem del Partit Popular algun avenç en la cultura de la vida. Demanàvem només alguna cosa. I això que crec que l’“avortament zero” seria possible. Ningú no podia imaginar anys enrere, amb el desenvolupament d’Internet, que seria possible lluitar eficaçment contra delictes tremebunds com la pornografia de contingut infantil o el tràfic de persones. I gràcies a Déu, s’estan combatent eficaçment i es porta els seus responsables davant de la justícia humana. Si les autoritats es posen a treballar, sempre hi ha resultats.

No hi ha mal que per bé no vingui. Si és certament un misteri dels grossos que l’Altíssim toleri a la humanitat crims abominables, també ho és que un dia l’avortament provocat desapareixerà de la faç de la Terra i que Déu és capaç de treure el bé dels crims dels homes. Potser la traïció del Partit Popular serveixi per despertar les consciències de molts espanyols i perquè d’una vegada per totes els milions de persones que defensem la vida ens organitzem eficaçment per protegir millor mares, infants i famílies.

Sembla que el Govern espanyol i, per desgràcia, els governs autònoms, treballen amb la hipòtesi que l’anomenat vot catòlic no existeix. Potser tenen raó, però les coses poden canviar. Ja sé que la creació d’un nou partit democristià té els seus riscos i que el remei pot ser pitjor que la malaltia, però la intel·ligència ens ha estat donada i l’hem d’utilitzar. Les legítimes opcions temporals no ens haurien de desviar del nostre objectiu: màxima salut maternoinfantil, cap avortament procurat i gran qualitat de l’assistència obstètrica per a totes i cadascuna de les dones, siguin espanyoles o immigrants.

Porto a col·lació allò d’un possible partit o agrupació d’electors de caire cristià perquè, encara que altres maneres de pensar també poden arribar a la conclusió de la intangibilitat de la vida des de la concepció, el normal estadísticament és que siguem els cristians els que la defensem.

No seré a Madrid el 22N ja que, si Déu vol, assistiré al congrés que organitza la Santa Seu sobre l’autisme.² No obstant això, el meu cor i les meves oracions, juntament amb les de tants metges i persones de bé, estaran concentrats a Madrid, per un dia capital de la vida.

El papa Francesc ens va parlar de la misericòrdia de Déu en la jornada de l’Evangeli de la Vida.³ Aquell dia no va citar ni una sola vegada les veus avortament o eutanàsia. Volia centrar-se en Déu que cura. Tanmateix, quan va rebre un congrés de ginecòlegs catòlics⁴ ens va animar a no deixar-nos vèncer per la cultura de l’excusa i a protegir els més febles i indefensos.

A Madrid es donarà testimoni de la vida. Els pares que vagin amb els seus fills agafats de la mà els transmetran nítidament que cada vida importa!

1. http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/busqueda.php

2. http://www.fiamc.org/agenda/conferenza-internazionale-el seu-l%C2%B4autismo/

3. http://www.fiamc.org/uncategorized/4890/

4. http://www.fiamc.org/texts/holyfather/holy-father-to-fiamc-mater-care-international/